LA MEMÒRIA D’ERNEST LLUCH

Lle­geixo d’un diari del 22 de desem­bre del 1981: “El con­sell naci­o­nal del PSC-PSOE, màxim òrgan per­ma­nent del par­tit, va acor­dar reti­rar la con­fiança al seu por­ta­veu al Congrés dels Dipu­tats, Ernest Lluch, després que aquest es negués a obeir la decisió del par­tit de pre­sen­tar esme­nes al pro­jecte de llei orgànica d’har­mo­nit­zació del procés autonòmic, la LOAPA.” Es tracta d’un epi­sodi con­tro­ver­tit en la bio­gra­fia d’Ernest Lluch. En aquell moment, es va arri­bar a dir que, o bé l’ales­ho­res por­ta­veu del PSC havia guar­dat expres­sa­ment les esme­nes al calaix, o bé havia arri­bat tard i no les va poder regis­trar. De fet, Lluch ja havia adver­tit dies abans als soci­a­lis­tes cata­lans: “Si voleu pre­sen­tar esme­nes, les pre­sen­teu. Jo no les penso pre­sen­tar, però us dono la firma perquè les pre­sen­teu.” Fos com fos, la qüestió és que Lluch era un ferm defen­sor de l’ano­me­nada har­mo­nit­zació autonòmica, i anys després reco­nei­xe­ria: “En la LOAPA hi vaig par­ti­ci­par molt cons­ci­ent­ment i va ser un greu error que molts líders cata­la­nis­tes poc pro­funds s’hi opo­ses­sin.” La qüestió és que Lluch aca­ba­ria sent minis­tre del PSOE i que el PSC per­dria el grup par­la­men­tari propi i la iden­ti­tat, incapaç d’afe­gir-se al grup anti-LOAPA impul­sat per Rafael Ribó i el PSUC.

L’epi­sodi apa­reix expli­cat en un lli­bre de l’his­to­ri­a­dor Oriol Martínez titu­lat Un Ernest Lluch inèdit. Una bio­gra­fia no auto­rit­zada (Edi­ci­o­nes Hades, 2020). Es tracta d’una tesi doc­to­ral, qua­li­fi­cada amb un excel·lent per part d’un jurat for­mat per Antoni Segura, Joa­quim Nadal i Josep Maria Solé i Sabaté, tots ells, bon conei­xe­dors d’Ernest Lluch. El lli­bre apa­reix just quan es com­me­mo­ren els vint anys de la mort d’Ernest Lluch, víctima d’un atemp­tat d’ETA. En la pre­sen­tació, Oriol Martínez reco­neix que el seu assas­si­nat el va con­ver­tir “en un màrtir de la democràcia i això posa encara més difi­cul­tats a l’hora de dur a terme una bio­gra­fia, i més si se sap que el seu recor­re­gut vital no va ser pas uni­di­rec­ci­o­nal, sinó que va tenir actes con­tra­dic­to­ris i polèmics”. Cer­ta­ment, el sacri­fici d’alguns per­so­nat­ges fan que resulti extre­ma­da­ment com­plex aire­jar els detalls més incòmodes de la seva bio­gra­fia, però fem un flac favor a la seva memòria si optem per elu­dir-los.