LA MEMÒRIA D’ERNEST LLUCH

Llegeixo d’un diari del 22 de desembre del 1981: “El consell nacional del PSC-PSOE, màxim òrgan permanent del partit, va acordar retirar la confiança al seu portaveu al Congrés dels Diputats, Ernest Lluch, després que aquest es negués a obeir la decisió del partit de presentar esmenes al projecte de llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic, la LOAPA.” Es tracta d’un episodi controvertit en la biografia d’Ernest Lluch. En aquell moment, es va arribar a dir que, o bé l’aleshores portaveu del PSC havia guardat expressament les esmenes al calaix, o bé havia arribat tard i no les va poder registrar. De fet, Lluch ja havia advertit dies abans als socialistes catalans: “Si voleu presentar esmenes, les presenteu. Jo no les penso presentar, però us dono la firma perquè les presenteu.” Fos com fos, la qüestió és que Lluch era un ferm defensor de l’anomenada harmonització autonòmica, i anys després reconeixeria: “En la LOAPA hi vaig participar molt conscientment i va ser un greu error que molts líders catalanistes poc profunds s’hi oposessin.” La qüestió és que Lluch acabaria sent ministre del PSOE i que el PSC perdria el grup parlamentari propi i la identitat, incapaç d’afegir-se al grup anti-LOAPA impulsat per Rafael Ribó i el PSUC.

L’episodi apareix explicat en un llibre de l’historiador Oriol Martínez titulat Un Ernest Lluch inèdit. Una biografia no autoritzada (Ediciones Hades, 2020). Es tracta d’una tesi doctoral, qualificada amb un excel·lent per part d’un jurat format per Antoni Segura, Joaquim Nadal i Josep Maria Solé i Sabaté, tots ells, bon coneixedors d’Ernest Lluch. El llibre apareix just quan es commemoren els vint anys de la mort d’Ernest Lluch, víctima d’un atemptat d’ETA. En la presentació, Oriol Martínez reconeix que el seu assassinat el va convertir “en un màrtir de la democràcia i això posa encara més dificultats a l’hora de dur a terme una biografia, i més si se sap que el seu recorregut vital no va ser pas unidireccional, sinó que va tenir actes contradictoris i polèmics”. Certament, el sacrifici d’alguns personatges fan que resulti extremadament complex airejar els detalls més incòmodes de la seva biografia, però fem un flac favor a la seva memòria si optem per eludir-los.