DEMANAR PERDÓ... I?

Darrerament, hem assistit a unes quantes disculpes públiques per part dels representants institucionals. A primer cop d’ull, semblaria l’assumpció d’una bona praxi que honora els servidors públics perquè els posa al nivell dels simples humans, llegeixin ciutadans, com a éssers que també cometen errors i que volen fer tot el possible per esmenar-los. A més, resulta d’una esperança corprenedora comprovar com darrere de tanta discussió, tant debat agre, tant insult gratuït i tant menysteniment per l’adversari a què ens tenen acostumats, encara hi ha polítics i altres veus públiques capaços d’acotar el cap i assumir que alguna cosa han fet malament. Fins aquí la teoria, com diria algú, perquè a la pràctica aquestes mostres virtuals de cop de pit i humiliació, en la majoria de casos es converteixen en episodis escenificats de cara a la galeria o moments àlgids d’una interpretació estratègica.

Un dels més recordats i potser el millor exemple de la hipocresia del penediment el tenim en el rei emèrit, que amb aquella cara de babau mirant el seu interlocutor, no pas a la càmera, va dir allò de: “Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir”, després que se l’enxampés participant en una cacera d’elefants a Àfrica. És cert que no ha tornat a passar, perquè sa majestat està tan atrotinada que amb prou feines es pot mantenir dempeus. Però es veu que les disculpes no incloïen acumular fortunes en paradisos fiscals, pagar favors sexuals amb els fons de la casa reial ni rebre comissions per emparaular negocis privats obviant els concursos públics.

La Generalitat ha protagonitzat la darrera i més sonada petició de disculpes arran de la desastrosa tramitació dels ajuts als autònoms. El sistema es va col·lapsar, els diners destinats es van esgotar en un tres i no res i l’únic filtre que es va imposar va ser el de la sort o el de la rapidesa a teclejar les dades de l’afortunat. Arribats a aquest punt del drama que viu la població, l’administració no es pot permetre arguments tan poc consistents com la falta de previsió. I sí, demanar perdó queda molt bé, però no és suficient. Cal esmenar l’error, sense excuses. I sense repeticions.