El voraviu

Res l’atura. Des que va guanyar el premi moció de censura, el còmic Pedro Sánchez viu al marge de les dificultats del món de l’espectacle. Lluny de tancar-lo a casa (com al sector), el virus li és vida. L’home està ara amb la gira pla de recuperació, transformació i resiliència de l’economia espanyola España Puede. Per tota la Península menys Portugal. Anuncia i reanuncia, com si els portés a la butxaca i els repartís en acabar, 72.000 milions que continuen vetats per Polònia i Hongria, i que, si algun dia hi són (i sabem per a què i per a qui), seran a quatre anys vista. No ve d’un pam. Arreglada l’economia, va per la salut. Avui a La Rioja ha anunciat que dimarts el Consell de Ministres ho torna a petar. Aproven un pla, que diu que treballen des del setembre, que diu que garanteix que durant el primer semestre del 2021 una part “molt substancial” de la població espanyola estigui vacunada. Dels 1.000 milions de dosis que Europa té emparaulats, un 10% són per a Espanya. Dues dosis per habitant i encara en sobren 6 milions per vendre als andorrans i treure’n un bon marge. Què us sembla? Que com ho salvarà el juny del 2021? Mirant cap a un altre costat. Com sempre. Recordeu el muntatge publicitari amb l’Aquarius al port de València? I ara què en diu, de les 6.000 persones amuntegades al moll a les Canàries? I de les 500 persones mortes ofegades? Fa fum amb la vacunació mentre mira com expulsar-les.

Avui, bo i sent dissabte, s’ha tornat a reunir tota l’olla del govern que tragina el tema dels webs dels autònoms (vicepresident en funcions de president, consellera portaveu, conseller de Treball, conseller de Polítiques Digitals i secretaris generals dels respectius departaments). El moll de l’os del tema peles. Per teleconferència, és clar, i es veu que volen tenir-ho preparat per al consell de govern d’aquest dimarts, que farà quinze dies de l’exitàs. Ja ho veurem. Recorden, oi, la filigrana del primer comunicat? Allò de “noves ajudes” per arribar “al màxim d’afectats possible” tramitades “amb un mecanisme més àgil” i que es mantinguin “de manera regular”. Doncs de la reunió han filtrat que la cosa anirà per registre. Un registre que funcionarà com “un sistema d’inscripció prèvia”. I dic jo que per què s’han de tornar a registrar? Que no els tenen a tots registrats, segellats i controlats? I també dic que quinze dies i unes quantes reunions de l’olla per decidir que obren un registre d’inscripció prèvia no sembla que sigui una feinada que hagi d’herniar ningú. A veure dimarts. Mentrestant, que els autònoms estiguin tranquils que l’olla està per la feina i arreglaran els estralls dels webs dels dies 9 i 10. I els autònoms del comerç pla poden estar tranquils. A banda del govern, ara s’ha aliat amb els seus interessos ni més ni menys que l’alcaldessa Colau, que promou un boicot a Amazon. Bufa! Ara sí que estan salvats!

Divendres a La Rioja ho va estrenar. Dissabte el ministre Illa ho va ratificar i avui, tornant del G-20, el líder mundial Pedro Sánchez n’ha trossejat un parell de bocinets més i ens els brinda a la plebs com l’àvia Neus el blat de moro trencat a les gallines. La vacunació general serà única per a tot Espanya i es farà des dels 13.000 centres que ja té habilitats el sistema de salut. Dimarts, després del Consell de Ministres en què l’aprovaran, coneixerem (o no) tots els detalls del pla de vacunació. I així és com el màrqueting polític, jugant amb l’esperança que els ciutadans tenen dipositada en la idea que la vacunació general serà el final de totes les penes, reorientarà el que podria haver estat una setmana negra per als interessos de la classe dirigent a l’Estat. 1. És la setmana dels 45 anys de la imposició monàrquica. Avui fa 45 anys de la proclamació de Joan Carles i divendres en farà 45 de la coronació. Quin bròquil vestir-se de celebració amb l’interfecte perdut pel Golf des de fa 110 dies! 2. Distrets pensant en quin dia ens vacunarem, s’esmorteirà la protesta pel confinament del pont de la Puríssima i el Nadal en bombolla. 3. El que menys interessa en aquests pressupostos que haurien de sortir del Congrés a finals de mes és que la ciutadania hi pari gaire esment. 4. Si distraiem l’atenció del pollastre que organitza la dreta pels carrers amb la llei Celaá, benvingut sigui també com a contraprogramació l’anunci de vacunació general a noranta dies vista.

Deia l’àvia Neus que si una (o un) vol mantenir el tremp i el senderi ha de vigilar com paeix l’edat, com fraternitza amb el poder i com tria i manté les companyies. A l’alcaldessa Colau se n’hi ha indigestat alguna. Quina de les tres variables ha provocat que Colau trobi “rotllo fiscalitzador” el control ciutadà de la gestió publica en l’ús social de la llengua? O és que ja l’hi trobava però fins ara no l’asfixiava? O l’hi trobava i l’asfixiava però no ho havia dit en públic fins ara? Inquieta no saber quins altres rotllos l’amenacen, asfixien, angoixen, atabalen o persegueixen, a l’alcaldessa de Barcelona. O no és la matèria de la llengua en concret la que l’asfixia, sinó el “rotllo fiscalitzador” en general? Després pla! Si li falta llibertat, si li sobren mirades, si no sap com pair les crítiques, potser hauria de tornar a l’activisme de carrer i deixar la poltrona institucional que li va regalar el citoyen Valls. L’alcaldessa, “asfixiada pel rotllo fiscalitzador de la llengua”, i dit per ella mateixa i en directe a les xarxes socials. Que fort, tu! Tan fort com la raó per la qual hem sabut alguna cosa del seu estat d’ànim. Ha volgut fer una piulada de contesta a l’escriptor Màrius Serra, i li ha contestat perquè el creu un ciutadà culte. Es veu que ella, amb ignorants i dròpols no hi perd el temps. Fixem-nos on ha arribat la líder de l’empoderament ciutadà. Només contesta a les elits. L’asfixia la fiscalització de la gestió pública. Troba que “és un rotllo” la crítica al poder. Dòmino!

La sèrie dels webs dels autònoms guanya interès i share i millora el guió capítol rere capítol. Avui ja ha passat pel Consell de Govern un nou model de registre que han aprovat, tal com havien avançat el cap de setmana després de la teleconferència de l’olla del dissabte. A la roda de premsa ens l’han publicitat per quarta vegada. És el famós registre d’autònoms per agilitzar més les ajudes a aquest col·lectiu perjudicat per la pandèmia i simplificar-ne els tràmits i corregir els errors del web “qui primer arriba tria cadira”. Fent gala d’aquesta agilitat que es vol exhibir, el famós registre només s’ha aprovat. Estarà llest “en els propers dies”. A partir d’aquí, tots els autònoms que hagin vist trastornats els seus plans per la pandèmia s’hi podran apuntar. Com el cens de Herodes a Betlem, però en format societat de la informació. La consellera portaveu no només no sap “quan” estarà actiu. Tampoc se sap “quins requisits” es demanaran. I encara menys de “quines quantitats” es disposa. És a dir, un registre àgil i còmode per registrar-se per a res (i d’aquí a uns dies). El cens de Judea era per recaptar impostos. El registre d’autònoms afectats per la pandèmia és perquè es registrin els afectats. Només per a ferits que es puguin curar? O també per als morts que no es puguin pagar l’enterrament? Això sí, al contrari que els webs, serà “àgil i còmode”. Ja es veu. Potser abans de final d’any, diuen, hi haurà algun calé.

La primera entrega (el sí a la moció de censura), per res. La segona (l’abstenció per la investidura), per una taula de diàleg que no s’ha fet ni es farà perquè per als espanyols no hi ha res a dialogar. I la tercera, en el preacord de dimarts, repetíem l’èxit: per un cantó, res (retirada del control financer); per l’altre, una segona taula inútil (comissió per posar fi al dumping fiscal de Madrid) i 18 quilets de beques que ens deuen des del 2005. Jugar fort per fotre un bon tros a l’olla, que diria l’àvia Neus, del suport als pressupostos generals 2021 de l’Estat. A aquest ritme, ningú de l’independentisme màgic gosarà dubtar de l’estratègia d’eixamplar la base. Indult dels presos polítics per al 2025. Amnistia, el 2050. Pacte fiscal, en el segle XXII. I referèndum d’autodeterminació no vinculant, per al tercer mil·lenni. Tremoleu de cames, companys, que això només és el servei d’honor. Ja va dir Gabriel Rufián que d’aquí al dia de l’aprovació dels pressupostos encara quedaven punts per negociar. No avançava res perquè pel Congrés hi ha molt de copieta i no volia que li veiessin cartes abans d’hora. Que bo que ets, Rufián! T’ho guardaves per avui, eh, trempat? Perquè ho pogués presentar el candidat Aragonès i tu des del plasma. Dos telenotícies al preu d’un. 2.300 milions i clàusula d’obligat compliment, de tant que us en fieu. Això sí que és una negociació potent i no aquell pestilent peix al cove que ens havíem endut tants anys.

Entenc el que ha estat i representat Maradona per al futbol en general (de manera transversal, diuen). Entenc el significat per a l’Argentina, per als argentins, per a Nàpols i per a Barcelona. Entenc que ningú ha amagat la doble cara del personatge. Entenc, en el moment del traspàs, els que deixen la cara fosca, dura i amarga en un segon pla. Entenc els que literaturitzen per fer-ho suau i parlen de llums i ombres, àngels i dimonis, pujades al cel i baixades als inferns. Entenc el dol oficial. Entenc uns funerals de cap d’estat i les processons a la capella ardent. Entenc el seu advocat acusant no se sap qui de negligències mèdiques. Però rebullen les tripes. Era un malalt, un addicte. I un maltractador. No és un déu. La generació Maradona, la meva generació, ha tingut massa víctimes de la mateixa infermetat. Massa víctimes de l’addicció a les drogues perquè ho deixem en segon pla. Massa víctimes de la violència de gènere perquè ho deixem en segon pla. Era un malalt. Un malalt que s’havia fet ric perquè estava dotat de la genialitat de tenir un guant de seda al peu, que és una virtut que es paga molt. I els diners l’han fet viure fins als 60, tractament rere tractament. A cinc dels meus companys d’adolescència, manobres econòmicament parlant, la droga els va enterrar abans de la trentena. No ha mort déu, no siguem frívols. Diguem la veritat als nets. L’alcohol mata, la droga mata i fan maltractadors. Maradona n’era un.