LA REMOR DELS SABRES

Ales seves memòries, el líder de la CEDA, José María Gil Robles, explica un episodi sorprenent. Ens situem el 18 d’octubre del 1934. Aquell dia, el govern ha celebrat un Consell de Ministres al Palau Nacional per debatre l’indult als comandaments dels Mossos d’Esquadra, alguns dels quals han estat condemnats a mort arran de la seva participació en la revolta del 6 d’octubre. La reunió és extremadament tensa, amb el president de la República disfressat de Henry Fonda i intentant convèncer aquells quinze homes sense pietat, que estan disposats a deixar que corri la sang. Mentre els polítics debaten, els militars reaccionaris es mostren indignats. Aquella mateixa nit, els generals Fanjul i Goded es reuneixen amb un diputat de la CEDA per traslladar-li el seu malestar: “Sabem –li diuen– que estan disposats a indultar aquells traïdors [...] i això és intolerable.” Gil Robles, que en aquells moments té tres ministres al govern, es mostra disposat “a seguir el camí que el mateix exèrcit marqui”, una reflexió ben inquietant en boca d’un polític. En aquesta ocasió, l’exèrcit no se sent en condicions “d’impedir que el poder caigui en mans de les esquerres”; dit d’una altra manera, no es veu amb força (disculpes per la ironia) de fer un cop d’estat, entre altres raons perquè el mateix Franco ha assumit poders de cap de l’Estat Major i es troba instal·lat al Ministeri de la Guerra, des d’on reprimeix amb duresa la revolució d’Astúries.

L’episodi anterior, ben representatiu de les constants conspiracions dels militars contra el poder civil, ve al cas per la notícia que s’ha donat a conèixer fa pocs dies sobre la iniciativa d’un grup de militars espanyols retirats. En el text, els militars consideren que la unitat d’Espanya “està en perill” per la feblesa del govern de Pedro Sánchez i el fet que ha optat “per la coalició amb els comunistes i el suport d’independentistes / colpistes catalans i proetarres bascos”, i critiquen que es permetin “violents aldarulls independentistes i colpistes amb petició d’indults a condemnats per sedició”. Han passat (afortunadament) els anys, però no deixa de sobtar la carta blanca amb què compten a Espanya determinats sectors a l’hora de fer ostentació de comportaments antidemocràtics mentre d’altres es veuen abocats a l’exili o a la presó.