SETGE A L’IRAN

Des de principis d’any, l’Iran ha estat objectiu de diversos atacs amb factura internacional. El primer va ser l’assassinat del general Qassem Soleimani, una figura de gran rellevància al país, que va ser abatut per un dron nord-americà en una operació que va tenir lloc a l’Iraq. El segon episodi va tenir a veure amb una explosió a Natanz, on hi ha la seu d’investigació nuclear i on hi ha també les centrifugadores. El darrer capítol també és un assassinat, en aquest cas d’un científic, Mohsen Fakhrizadeh, un personatge que es considerava el cervell del programa nuclear iranià. Aquest últim atac té molts números d’haver estat perpetrat per Israel. De fet, el primer ministre, Benjamin Netanyahu, havia posat el nom del científic en la llista d’enemics públics del país. Teheran no dubta que l’acció ha estat dissenyada i executada pels serveis secrets israelians. L’Iran i Israel fa més d’una dècada que lluiten en una guerra cibernètica –amb diferents atacs informàtics que han suposat la destrucció de centrifugadores nuclears iranianes– i que en els darrers temps s’estan convertint en atacs reals.

La guerra de Síria també n’ha estat un exemple, perquè Israel, amb el seva participació, ha intentat que la presència de soldats iranians –la participació de la Guàrdia Revolucionària ha sigut en molts aspectes clau per al triomf de Bashar al-Assad– fos cada vegada més testimonial, i així evitar tenir les forces d’elit iranianes a tocar de la seva frontera. Després de la darrera acció en territori iranià, es preveu un compàs d’espera. Aquests tres fets fan trontollar la seguretat i la imatge del règim. Una resposta ràpida i contundent suposaria una declaració de guerra contra Israel, un enemic que en els darrers temps ha anat establint relacions amb diversos països àrabs com els Emirats Àrabs i Bahrain, tot això sota l’atenta mirada de l’Aràbia Saudita, l’altra potència de la zona i també enemic declarat de l’Iran. L’ala més dura del règim apostaria per una resposta ràpida i contundent, però tot indica que el president iranià, Hassan Rouhani, esperarà el canvi de poder a la Casa Blanca. Amb el president electe dels Estats Units, Joe Biden, l’Iran espera poder entaular una nova sèrie de negociacions. Entre les més importants, hi ha l’aixecament de les sancions que castiguen l’economia durament iraniana i, en particular, una població superada i cansada de les guerres que lliura el seu país i que suposen que les arques- cada vegada estiguin més buides.

Biden, per la seva banda, ja va assegurar que vol que els Estats Units tornin a l’acord nuclear que Trump va abandonar. Per a l’Iran, això podria significar l’aixecament de les sancions i l’entrada de milers de milions de dòlars. Davant d’aquests atacs, caldrà veure la influència que té el sector més conservador i antiamericà a l’Iran i si la mà estesa de Biden s’interpreta com un nou inici. I sobretot, el paper que hi jugarà Israel ara que s’entrarà en una nova etapa i que no tindrà el suport total de Trump.