LES NOVES MAJORIES

El primer govern de coalició en la recent història de la democràcia espanyola posa en evidència moltes coses. En primer lloc, que les persones progressistes, juntament amb les independentistes, sumem suficient per conformar un govern i, a més, tirar endavant uns pressupostos, cosa gens menyspreable. A més, si s’ha de jutjar pel que diuen alguns excomandaments militars als seus xats de col·legues, donen per fet que som 26 milions de “fills de puta” a qui “caldria afusellar”. No està gens malament: 26 milions, de 47 que se suposa que som a Espanya, deixa clar que en els seus comptes tampoc els surten els números per considerar-se majoria. Sembla que per fi es posa damunt la taula una realitat que no s’ha volgut evidenciar fins ara: la necessitat de considerar que hi ha uns quants centenars de milers de persones que mai han estat escoltades en la política de l’Estat, i amb els quals se suposava que no es podia parlar. Una obvietat democràtica que ha estat negada sistemàticament durant gairebé quaranta anys, una evidència que el franquisme sociològic ha seguit imposant la seva manera d’entendre-ho tot: des de la Constitució fins a la justícia, passant per la representativitat dels càrrecs electes i la mateixa democràcia.

Amb la proposta de Podemos de modificar el delicte de rebel·lió i sedició, que d’alguna manera vol salvar les parts nobles al govern com a institució, es podran treure de sobre el mort que tenen amb una situació insostenible com ho és la dels presos polítics. No ens enganyem: la realitat de les noves majories ha deixat en evidència que el problema no és tan sols un Codi Penal obsolet, sinó que teníem i tenim unes institucions que han estat molt còmodes durant els quaranta anys en què ningú els ha plantat cara.

Ara s’escudaran en la redacció del Codi Penal, donant a entendre que a Marchena i companyia no els quedava més remei que imposar la condemna que han imposat, tot i que en realitat no era així. Però segons sembla tots plegats farem veure que ens ho creiem perquè, un cop modificada la llei, els presos polítics puguin sortir en llibertat.

Benvingudes siguin les noves majories que venen a dibuixar noves realitats, sobretot a rascar el paper del franquisme que encara teníem enganxat a les parets d’aquesta democràcia tan exemplar.