COMBATRE LA INJUSTÍCIA

Aquesta setmana ens ha deixat Jordi Nadal i Oller, un dels historiadors catalans més influents dels darrers anys. Nadal era deixeble de Jaume Vicens i Vives, el magnetisme del qual el va atreure a la disciplina de la història. I, com ell, es va caracteritzar per la curiositat intel·lectual, el rigor acadèmic i la valentia en els plantejaments i, al mateix temps, per exercir un mestratge perdurable, ja fos a les aules de les universitats o a través dels llibres que va escriure. Els seus primers estudis es van centrar en el camp de la demografia, amb algunes obres pioneres com La población española (1966). Però allà on va centrar els seus esforços va ser en la història del capitalisme i la industrialització. “Porto la indústria a la sang”, acostumava a dir en referència als seus antecedents familiars, lligats a la manufactura del suro a Cassà de la Selva. La seva obra El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913 es manté, quaranta-cinc anys després de la seva publicació, com un autèntic clàssic i un referent per explicar com i per què es va frustrar el camí d’Espanya cap a una economia moderna. Amb un rigor notable i un devessall de dades inqüestionables, Nadal feia incís en el pes dels factors polítics i, especialment, en els recels de les classes dirigents espanyoles, que van fer prevaler els seus interessos a la voluntat de bastir una societat avançada. L’excepció d’aquest fracàs industrialitzador va ser Catalunya, convertida en “la fàbrica d’Espanya”, el lema d’un llibre i una exposició que van deixar una forta empremta (1985). No deixa de resultar significatiu que a Madrid canviessin el títol de l’exposició pel d’España, 200 años de tecnología. Les obres de Nadal ens permeten conèixer els orígens d’alguns dels problemes del present i, en aquest cas, del xoc entre una Catalunya que no només va seguir un model de desenvolupament econòmic ben diferent al de la resta de l’Estat, sinó que aquesta diferenciació va acabar tenint conseqüències de caire polític. Val la pena llegir o rellegir els seus articles i llibres, no només com un homenatge a aquest mestre d’historiadors, sinó també perquè ens ajudin a “combatre eficaçment la irracionalitat i la injustícia que dominen en les relacions humanes”, tal com proclamava.