EL FRACÀS DE BADALONA

Que un grup flo­tant d’un cen­te­nar llarg de per­so­nes hagi estat mal­vi­vint en unes naus indus­tri­als aban­do­na­des de Bada­lona durant deu anys és un fracàs de les ins­ti­tu­ci­ons d’aquest país i un clar exem­ple de la seva negligència. De qui tenia la res­pon­sa­bi­li­tat de la segu­re­tat ciu­ta­dana, que hau­ria d’haver impe­dit l’ocu­pació dels edi­fi­cis per segu­re­tat i per higi­ene pública i hau­ria d’haver actuat sense mira­ments quan aques­tes naus s’han con­ver­tit en una cova d’Alí Babà i una font de pro­ble­mes amb el veïnat. De qui havia de fer-hi arri­bar l’assistència social per aten­dre les per­so­nes neces­si­ta­des i evi­tar que es cro­ni­fiqués la seva vul­ne­ra­bi­li­tat. De qui té la res­pon­sa­bi­li­tat de ges­ti­o­nar el règim de residència dels estran­gers per impe­dir que les situ­a­ci­ons irre­gu­lars esde­vin­guin una patent de cors. I de la classe política, que des de la con­for­ta­bi­li­tat dels seus escons s’ho agafa tot amb paper de fumar quan es tracta de par­lar de col·lec­tius mar­gi­nals, però que quan ha de resol­dre pro­ble­mes con­crets com el de Bada­lona, mira cap als núvols.