SOBRE LLEIALS I TRAÏDORS

El filòsof Avishai Margalit, en un assaig recent sobre la traïció (Arcàdia, 2017) adverteix que es tracta d’un “concepte essencialment discutit”: “És a dir, ningú no pot saber quan és apropiat aplicar el concepte de traïció, perquè la seva aplicació és rebatuda ideològicament”. És per aquest motiu i per la seva contundència a l’hora de definir el trencament del contracte tàcitament acordat amb els electors, que ha esdevingut una arma llancívola entre els polítics, obsedits a titllar els adversaris o els antics aliats de “traïdors” i els seus actes com a “traïció”. L’ús i abús del concepte s’ha convertit, malauradament, en un baròmetre per mesurar el deteriorament constant de les relacions entre els diferents sectors de l’independentisme, sobretot després de l’1 d’octubre del 2017. Tothom recordarà aquelles “155 monedes de plata” quan es va escampar que en comptes de fer efectiu el mandat de l’1-O es volien convocar eleccions. Més endavant, el dard va canviar de bàndol i quan es van frustrar diferents temptatives per investir president no va faltar qui lamentés que no es podia resistir “tants dies amb tanta traïció al damunt”. El concepte ha tornat a emergir els darrers mesos, arran de les negociacions sobre els pressupostos espanyols o la gestió de la pandèmia, quan alguns han estat acusats de “trair de poble” i de “pactar amb els carcellers”.

Poden posar els noms i cognoms o les sigles que vulguin, però en les referències anteriors trobaran exemples ben diversos; una prova de fins a quin punt el concepte de traïció forma part de la guerra freda en què fa mesos que viuen immersos els antics aliats independentistes. Afortunadament, en aquest intercanvi de retrets no ha faltat qui ha optat per intentar asserenar els ànims. Fa pocs dies, una dirigent independentista reclamava: “Els que som ens hem d’entendre i deixar de fer-nos autocrítica, de fer-nos retrets i deixar de competir a veure qui és més independentista o qui és més o menys traïdor.” Seria desitjable, ara que s’acosten eleccions, que tothom s’esforcés per aplicar aquest principi, intentar asserenar els ànims i defugir el llenguatge de bons i dolents, lleials i traïdors. Bàsicament, perquè uns i altres s’hauran de retrobar en el futur.