SOBRE LLEIALS I TRAÏDORS

El filòsof Avis­hai Mar­ga­lit, en un assaig recent sobre la traïció (Arcàdia, 2017) adver­teix que es tracta d’un “con­cepte essen­ci­al­ment dis­cu­tit”: “És a dir, ningú no pot saber quan és apro­piat apli­car el con­cepte de traïció, perquè la seva apli­cació és reba­tuda ideològica­ment”. És per aquest motiu i per la seva con­tundència a l’hora de defi­nir el tren­ca­ment del con­tracte tàcita­ment acor­dat amb els elec­tors, que ha esde­vin­gut una arma llancívola entre els polítics, obse­dits a tit­llar els adver­sa­ris o els antics ali­ats de “traïdors” i els seus actes com a “traïció”. L’ús i abús del con­cepte s’ha con­ver­tit, malau­ra­da­ment, en un baròmetre per mesu­rar el dete­ri­o­ra­ment cons­tant de les rela­ci­ons entre els dife­rents sec­tors de l’inde­pen­den­tisme, sobre­tot després de l’1 d’octu­bre del 2017. Tot­hom recor­darà aque­lles “155 mone­des de plata” quan es va escam­par que en comp­tes de fer efec­tiu el man­dat de l’1-O es volien con­vo­car elec­ci­ons. Més enda­vant, el dard va can­viar de bàndol i quan es van frus­trar dife­rents temp­ta­ti­ves per inves­tir pre­si­dent no va fal­tar qui lamentés que no es podia resis­tir “tants dies amb tanta traïció al damunt”. El con­cepte ha tor­nat a emer­gir els dar­rers mesos, arran de les nego­ci­a­ci­ons sobre els pres­su­pos­tos espa­nyols o la gestió de la pandèmia, quan alguns han estat acu­sats de “trair de poble” i de “pac­tar amb els car­ce­llers”.

Poden posar els noms i cognoms o les sigles que vul­guin, però en les referències ante­ri­ors tro­ba­ran exem­ples ben diver­sos; una prova de fins a quin punt el con­cepte de traïció forma part de la guerra freda en què fa mesos que viuen immer­sos els antics ali­ats inde­pen­den­tis­tes. Afor­tu­na­da­ment, en aquest inter­canvi de retrets no ha fal­tat qui ha optat per inten­tar asse­re­nar els ànims. Fa pocs dies, una diri­gent inde­pen­den­tista recla­mava: “Els que som ens hem d’enten­dre i dei­xar de fer-nos autocrítica, de fer-nos retrets i dei­xar de com­pe­tir a veure qui és més inde­pen­den­tista o qui és més o menys traïdor.” Seria desit­ja­ble, ara que s’acos­ten elec­ci­ons, que tot­hom s’esforcés per apli­car aquest prin­cipi, inten­tar asse­re­nar els ànims i defu­gir el llen­guatge de bons i dolents, lle­ials i traïdors. Bàsica­ment, perquè uns i altres s’hau­ran de retro­bar en el futur.