Opinió

Des de Brussel·les

CASA MEVA ÉS CASA VOSTRA

Vil·la Denise, icona d’aquella operació d’alliberament fallit de Macià, pot ser un nexe d’unió entre catalans del nord i del sud
Al pis de dalt de la casa hi havia el dormitori on aquell fatídic 4 de novembre del 1926 l’Avi va ser detingut

(...) si és que

hi ha... cases d’algú,

que diu la cançó d’en Sisa. Aquesta set­mana el peri­o­dista Xevi Xirgo ha publi­cat un arti­cle extens i molt ben docu­men­tat a El Punt Avui que fa referència a l’adqui­sició per part d’un empre­sari pri­vat de la casa del pre­si­dent Macià a Prats de Molló. La notícia em per­met no tant par­lar del pre­sent i del futur d’aquesta casa, ara garan­tits gràcies a l’acció de la soci­e­tat civil, sinó d’allò que sig­ni­fica des d’un punt de vista històric i emo­ci­o­nal la Vil·la Denise.

Sobre els fets de Prats de Molló també us reco­mano un arti­cle publi­cat a Sàpiens que recons­tru­eix l’intent d’alli­be­ra­ment armat de Cata­lu­nya diri­git per Fran­cesc Macià i mem­bres d’Estat Català. És en aquest arti­cle al qual em remeto per recu­pe­rar la cro­no­lo­gia dels fets ocor­re­guts la tar­dor del 1926, con­cre­ta­ment durant els dies 30 d’octu­bre i 1 de novem­bre. Els sol­dats de Macià van ser cri­dats a pre­sen­tar-se a Prats de Molló, on el mateix Macià i el seu home de con­fiança (de qui us he par­lat rei­te­ra­da­ment en aques­tes pàgines i per qui sento entre fas­ci­nació i pro­xi­mi­tat), Ven­tura Gas­sol, pre­pa­ra­ven l’ope­ració. Ho feien en una torre ama­gada al bosc, la Vil·la Denise, i és pre­ci­sa­ment des d’aquest indret des d’on, l’alba del dia 4 de novem­bre, els enllaços van sor­tir per anar a bus­car els grups de joves que es van unir a la revolta amb l’objec­tiu d’arri­bar fins a Bar­ce­lona.

És sabut que les coses no van sor­tir bé: la gen­dar­me­ria va encer­clar l’estació de Per­pinyà i es van pro­duir dese­nes de deten­ci­ons als afo­res de Prats de Molló. Entre els detin­guts, el mateix Macià. La majo­ria van ser expul­sats a França, però una vin­tena de per­so­nes, con­si­de­ra­des ins­ti­ga­do­res de l’ope­ració, van res­pon­dre davant la justícia. Entre elles, l’Avi. El seu judici va començar el 21 de gener del 1927.

Si bé, com indica Xirgo, els fets de Prats de Molló tro­ben en Vil·la Denise un autèntic símbol en tant que hi situen “l’estat major” del 122è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, no és menys cert que la pro­pi­e­tat es tro­bava en l’actu­a­li­tat pràcti­ca­ment aban­do­nada (de fet, estava en venda des de feia anys). La finca de 240 m² i sis habi­ta­ci­ons està envol­tada d’un jardí amb una caseta de fusta i, impor­tant, un bosc propi –com relatàvem ante­ri­or­ment–. Una altra de les curi­o­si­tats d’aquesta història, que també recull el peri­o­dista en la seva crònica, recorda que al pis de dalt de la casa hi havia el dor­mi­tori on aquell fatídic 4 de novem­bre del 1926 l’Avi va ser detin­gut pre­ci­sa­ment després que un espia de Mus­so­lini, Ric­ci­oti Gari­baldi, actués com a dela­tor de l’ope­ració davant les auto­ri­tats espa­nyo­les.

De pel·lícula és poc, si no fos que els fets i les mane­res recor­den molt experiències vis­cu­des en temps recents.

Superada la visió de la Vil·la com a icona d’aque­lla ope­ració d’alli­be­ra­ment fallit (que, això sí, va sig­ni­fi­car una acció de pro­pa­ganda sense pre­ce­dents en l’època favo­ra­ble als interes­sos del pre­si­dent Macià), l’actu­a­li­tat ens per­met dibui­xar un futur pro­me­te­dor per a aquesta pro­pi­e­tat que, com recorda l’his­to­ri­a­dor i direc­tor de l’ofi­cina del 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat (per als qui s’hagin per­dut en el recompte, Car­les Puig­de­mont), cal ser entesa com a patri­moni i nexe d’unió entre els cata­lans del nord i del sud.

He com­par­tit també amb ante­ri­o­ri­tat la importància del patri­moni mate­rial i imma­te­rial en la cons­trucció de les soci­e­tats con­tem­porànies. Quan hi ha un atac explícit con­tra el patri­moni, s’ataca la soci­e­tat a la qual es vin­cula i aquesta reac­ci­ona gai­rebé sem­pre amb con­tundència (em sem­bla esca­ient recor­dar-ho tres anys després de l’espoli del Museu de Lleida). Ini­ci­a­ti­ves com les que puguin vin­cu­lar-se a la Vil·la Denise (@Assoc­Ca­sa­Ma­cia) estic segur que ser­vi­ran per reforçar vin­cles entre cata­lans, al marge de les fron­te­res admi­nis­tra­ti­ves i polítiques. Uns llaços que també veu­ran en l’assem­blea de càrrecs elec­tes del Con­sell per la República que tindrà lloc aquest mateix dis­sabte, entre Bar­ce­lona i Brus­sel·les, una nova acció per seguir donant com­pli­ment al nos­tre com­promís democràtic amb el man­dat de l’1-O.

Salut i República, ara més que mai.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.