A LA PRESÓ PER CONDUIR

Loujain al-Hathloul (Jedda, Aràbia Saudita, 1989) és una jove saudita que des del 2018 és a la presó per reclamar que les dones puguin conduir al seu país. Va estudiar literatura francesa al Canadà, quan la noia va tornar al seu país va iniciar una campanya de protesta. No acceptava que les dones haguessin de patir tantes prohibicions. La primera acció, el 2014, la va portar des dels Emirats Àrabs Units –on es va treure el carnet per poder conduir– fins al seu país. Allà els agents saudites la van detenir i va estar empresonada durant 73 dies. Va rebre amenaces; molts l’acusaven de desafiar el règim saudita. L’Aràbia Saudita és bressol del wahhabisme, una dels corrents més puristes de l’islam i més restrictius pel que fa als drets de la dona.

Lluny d’abandonar la lluita, Al-Hathloul va sortir encara més reforçada i es va presentar com a candidata a les eleccions locals. Era el 2015 i el primer cop que les dones es podien presentar. Les paperetes amb el seu nom no van acabar mai d’arribar i ella va apel·lar però el cas va quedar congelat. Instal·lada de nou als Emirats Àrabs Units, la van deportar al seu país, on va ser acusada de traïció. Va començar d’aquesta manera una campanya ferotge contra les activistes feministes que havien iniciat les protestes. Les seves accions havien provocat un cop d’efecte: moltes dones es fotografiaven conduint i penjaven aquestes imatges a les xarxes socials. La pressió es va començar a fer insuportable per al príncep hereu, Mohammed bin Salman, i mentre les activistes continuaven a la presó ell va signar un decret en què permetia que la població femenina tingués dret a tenir permís de conduir. La jugada, sobretot, també servia per apaivagar les crítiques internacionals. Des de fa uns anys l’Aràbia Saudita ha iniciat una campanya per donar una imatge d’obertura del règim, que té com a objectiu presentar un règim més moderat, que pugui captar més inversió estrangera. Riad és un aliat històric dels Estats Units i també manté bones relacions amb l’Estat espanyol.

Diverses organitzacions en defensa dels drets humans denuncien des de fa temps la situació de la jove, que fa més de dos anys i mig que està empresonada. La seva família assegura que va estar incomunicada durant tres mesos i que ha patit descàrregues elèctriques, càstigs físics i agressions sexuals. També que se li va oferir la llibertat a canvi de declarar públicament que no havia estat torturada. La sentència d’un tribunal que condemna a cinc anys i vuit mesos de presó la jove –se l’acusa de “terrorisme”, no de les protestes feministes– evidencia que el gest de permetre conduir a les dones es va fer de cara a la galeria. Amb la reducció de pena, la jove podria sortir de la presó el març del 2021. Tot i això, un avís clar a futures activistes.