UN 98,7% ÉS UN ÈXIT ACLAPARADOR

Si hi ha un esport nacional és el de la crítica. Criticar la política, les administracions públiques, els governants, els qui prenen decisions. És a l’ordre del dia. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem conegut el no-enduriment de les restriccions per Cap d’Any i, això, també ha generat nombroses crítiques. D’experts, de ciutadans que prediquen l’exemplaritat, de polítics que fiscalitzen altres polítics.

Però quan les coses es fan bé és de justícia dir que s’han fet bé. I si hi ha un àmbit en què el balanç és altament satisfactori és el de les escoles. És cert que, si has patit confinaments de classe o tancament de l’escola per contagis, això no et semblarà digne de glosa, però, ni que hagi estat el cas –com al de la meva família, sense anar més lluny–, és necessari subratllar com de bé ha anat el primer trimestre. Recordem que, el mes de març, abans de decretar-se l’estat d’alarma les escoles ja es van tancar preventivament. Només algunes van reobrir les dues últimes setmanes del curs i les famílies podien triar, voluntàriament, si hi portaven o no els seus fills i filles. A la pràctica, una immensa majoria d’alumnes va estar sis mesos sense tornar a les aules.

Per això, que a 22 de desembre, amb tots els escolars a casa ja de vacances, les dades del rastreig que facilita el Departament d’Educació donaven un mapa incomparable en qualsevol altre camp: només un 2,1% del total d’alumnes havien donat positiu per la covid i un 2% dels docents. A la pràctica, estem parlant de 33.934 positius de la comunitat educativa (només 3.143 persones del professorat). El dia que es va tancar el curs, només hi havia quatre centres confinats dels 5.104 que hi ha a Catalunya, és a dir, un 0,8%, i de grups classe (això que hem conegut per grups bombolla) n’hi havia 920, és a dir, un 1,29% dels 72.000 que es calcula que hi ha.

Un èxit que il·lustra com l’escola és un entorn segur, on els protocols funcionen i on es compleixen les normes. Així que prenguem-lo d’exemple per reivindicar l’encert de reobrir-les i garantir el que és un dret tan essencial com el de l’educació.

I, sobretot, gràcies: gràcies, alumnes; gràcies, mestres; gràcies, comunitat educativa; gràcies a tots els qui ho heu fet possible perquè ens fa a tots una mica millors.