Si la pandèmia no ho impedeix, aquest 14 de febrer se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. I el calendari electoral, capriciós com pocs, ha volgut que la data s’escaigués en aquest dia, que és sant Valentí. Un sant curiós; ara fa deu anys, quan rondava per sant Benet de Bages, vaig descobrir que tenia una altra derivada una mica diferent del vessant més popular, el de patró dels enamorats. Això no treu, però, que no se l’invoqués per mirar de trobar bons companys de camí, tant en la vida com en els negocis. Ja sé que em diran que sovint només ens recordem de santa Bàrbara quan trona i que la societat, en general, i la política, en particular, no creu en la divina providència però... no se sap mai. I com feien els antics, que no escatimaven a fer ofrenes a totes les divinitats, val més tenir tothom content. I d’això, de voler acontentar tothom, sí que en saben els que es dediquen a la política. I ho dic ara, per tal com està el panorama tant en l’òrbita independentista com en la constitucionalista i per com s’estan dibuixant les futures aliances o per com es perfilen les possibles coalicions per aspirar a formar govern. Vet aquí un fragment dels goigs a sant Valentí que se solien cantar al monestir de sant Benet de Bages: “Gloriós màrtir Sant Valentí, poderós en la paraula i en les obres, et suplico que infonguis en la meva ànima aversió a la vanitat i als falsos plaers del món, inculca puresa als meus sentiments i concediu-me esperit de penitència per arribar a comprendre els patiments i les necessitats d’aquell que li plagui compartir el camí. Et prego que intercedeixis davant Déu Nostre Senyor perquè em concedeixi la gràcia que fervorosament demano, guieu-me i allibereu-me de tot perill. Per Jesucrist Nostro Senyor. Amén.”

No estaria malament que els polítics s’hi encomanessin, a sant Valentí, i que se’ls empeltés el poder de les paraules i dels fets, sobretot perquè els ajudés a aplanar el camí cap a l’entesa, per tenir paciència i no ser tan vanitosos. Per ser més comprensius, empàtics i amb sentiments més purs. Estic segur que els faria més bones persones i, de retruc, més bons polítics i tots hi sortiríem guanyant.