CANDIDAT SENSE EFECTE

Fa uns dies que de manera interessada, perquè les casualitats no existeixen ni als mitjans de comunicació ni a les xarxes socials, va començar a circular el rumor de “l’efecte Illa”. Es tracta del vell truc de prestidigitació política de fer creure al personal allò que no és veritat. Una il·lusió, una cortina de fum, un globus sonda per veure quin recorregut té. “L’efecte Illa” sorgia després d’un barroer i desafortunat cartell en què es presentava el candidat del PSC com la vacuna contra l’independentisme. Un missatge clar que no era possible malinterpretar, i que ridiculitzava la situació de pandèmia que a Catalunya ja s’ha endut la vida de més de 18.000 persones. El mateix PSC es va voler desmarcar de l’anunci dient que no era oficial, tot i que gent del seu partit el va fer circular sense problemes, però en cap cas el van condemnar.

Però tornem a “l’efecte Illa”que aquesta setmana s’ha vist impulsat gràcies a un TSJC que capgira i retorça la llei al seu gust i a un CIS que s’ha convertit en l’Arguiñano de la interpretació de les enquestes. Illa, segons paraules textuals del primer secretari del PSC i ara defenestrat Miquel Iceta “és el Messi de la política”. Vinga, home! Fins i tot el cinisme ha de tenir límits. Salvador Illa no és cap jugador, ni cap estrella. És un senyor que espera assegut el tren de les oportunitats i que hi salta a dins quan en pot resultat afavorit.

Illa va ser col·locat en un ministeri buidat de competències, però va tenir la mala sort de topar amb la pitjor crisi sanitària de la història moderna. S’ha vist desbordat per totes bandes i ara, en plena tercera onada de la covid-19, diu que abandona el vaixell per intentar “arreglar” Catalunya? Vist des de la distància ideològica és òbvia la falta absoluta de confiança, però és que ni vist des de l’afinitat política dels militants i simpatitzants del PSC hi ha per on agafar-ho. “L’efecte Illa” no existeix. És una simple campanya de màrqueting per aprofitar que aquest senyor surt molt a la tele. Queda per veure si funcionarà, és cert, però no està de més recordar que els efectes, com els miratges, no triguen a esvair-se.