DESAFIAMENT A PUTIN

Una onada de ràbia sacseja Rússia. És la veu de l’oposició, representada per la figura d’Aleksei Navalni, que ha aconseguit les mobilitzacions més multitudinàries dels darrers anys a tot el territori de la nació.

De Kaliningrad a Vladivostok, les protestes en contra de Vladimir Putin s’estenen com una taca d’oli. Navalni (Butin, Moscou, 1976), advocat i blocaire, és ara per ara l’adversari més poderós a qui s’ha d’enfrontar Putin. L’any 2009, es va donar a conèixer per la seva campanya en contra de la corrupció. Tot i això, el fet que l’ha portat ser al centre de la polèmica va ser l’enverinament de què va ser víctima l’estiu passat. L’opositor va entrar en coma el 20 d’agost durant un vol que va haver de fer una aturada a Omsk (Sibèria). Després de ser traslladat en un hospital de Berlín, es va comprovar que havia tingut contacte amb l’agent químic nerviós Novitxok, desenvolupat per la Unió Soviètica. Entre els opositors no es dubta que aquest intent de deixar fora de joc Navalni té al darrere els tentacles del Kremlin. El 17 de gener, l’opositor va tornar a Rússia i va ser detingut. S’anunciava que seria a la presó durant trenta dies. Aquest dimarts, 2 de febrer, s’ha de celebrar una vista judicial que dirimirà si ha d’entrar a la presó per una condemna de fa anys.

Les darreres maniobres de l’opositor demostren que entra de ple en la lluita amb Putin. Cos a cos. Abans d’ingressar a la presó anunciava que no tenia intenció de suïcidar-se. Avís per a navegants. L’altre míssil a la línia de flotació és la publicació d’unes imatges d’un palau que suposadament pertany al president rus. Està situat a la costa del mar Negre i el complex té trenta-nou vegades l’extensió del Principat de Mònaco. En aquest palau hi ha construïda una pista d’hoquei sobre gel subterrània –l’esport favorit de Putin– un escenari i una sala de cinema. “Té tanques inexpugnables, port, la seva pròpia seguretat, una església, una zona d’exclusió aèria i fins i tot el seu propi lloc de control fronterer”, assegura Navalni en el documental que s’ha emès especialment per destapar aquesta propietat. “És un estat separat dins de Rússia”, afegeix. “I en aquest estat hi ha un sol tsar insubstituïble: Putin”, conclou l’opositor. El Kremlin i el mateix president han negat que aquesta construcció sigui seva, però els dubtes i les especulacions sobre a qui pertany el complex no paren de créixer. Fa poc menys d’un any, el president rus aconseguia una reforma constitucional per perpetuar-se en el poder fins al 2036. El que potser no havia calculat és el poder d’atracció que està aconseguint els seu principal adversari en l’esfera digital. Moltes de les marxes es retransmeten per TikTok –la xarxa d’origen xinès que causa furor entre els adolescents de tot el món– i això ha provocat que cada vegada hi hagi més joves en aquestes concentracions. Han apujat el to de les protestes i també s’ha incrementat la resposta policial. Els manifestants no dubten a encarar-se i agredir les forces de seguretat. Només a Moscou es van detenir 900 persones, entre elles la dona de l’opositor. Es fa difícil pensar que unes manifestacions puguin fer trontollar les estructures de l’estat que Putin ha anat cimentant en aquests darrers vint anys al poder, però també és cert que Navalni suposa ara mateix una amenaça per a la seva tranquil·litat. En aquest temps, també s’ha demostrat que l’oposició està desactivada, desunida i que tampoc té una alternativa construïda per poder fer ombra a la xarxa filada per Putin. Tot i això, el documental presentat per Navalni, amb una informació detallada –es dubta sobre qui li hauria passat aquesta informació– podria indicar que el suport monolític al president es podria començar a esquerdar.

D’altra banda, la revolta que s’ha produït a Bielorússia en els darrers mesos, i que també ha estat contestada amb una gran violència per part de les forces de seguretat, marca les passes a seguir per part dels opositors russos. De fet, en les concentracions alguns manifestants criden eslògans a favor d’aquesta exrepública soviètica on s’han detingut més de 27.000 persones, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans. Davant d’aquest escenari, Putin va donar suport al seu mandatari, Aleksandr Lukaixenko, descrit com l’últim dictador d’Europa. El discurs en contra d’occident i de l’enemic exterior és el que més s’utilitza en aquests casos. Putin gaudeix d’una gran popularitat entre la ciutadania –sobretot entre la població de més edat i entre nostàlgics de la Unió Soviètica–, però tampoc podrà obviar una figura com Navalni, que torna amb força, amb un domini demostrat a les xarxes socials i que ja ha rebut l’atenció del nou president dels Estats Units, Joe Biden, i de la Unió Europea, que han clamat el seu alliberament.