POLÍTICA I ‘FAKE NEWS’

En política i economia, s’entén que un poble Potemkin és qualsevol construcció, sigui física o figurativa, construïda únicament per fer creure als altres que una situació és millor del que realment és. El terme Potemkin prové dels pobles portàtils falsos construïts per impressionar la tsarina Catalina II de Rússia, en els seus viatges a Crimea. Un dels seus amants, el mariscal Grigori Potemkin va manar fabricar uns bastidors de façanes pintades, sostingudes pel darrere amb uns pals, amb la idea d’enganyar Catalina la Gran fent veure que el territori conquerit era ric i pròsper. Diuen que Potemkin, situava la seva amant dalt d’un turó perquè la tsarina veiés, des de la llunyania, com eren d’ufanoses les poblacions. Una vegada Catalina s’allunyava, el poble fantasma es desmuntava a correcuita i es traslladava per tornar-lo a armar en un altre lloc. I així, contenta i enganyada, compta la llegenda, que es va dedicar en cos i ànima a lloar les magnífiques polítiques socials de la gran Rússia. La locució llatina mundus vult decipi (‘al món li agrada ser enganyat’) continua vigent, i per això, a la llatinada, els espavilats en van afegir una altra que els convenia. Doncs si al món li agrada ser enganyat, ben bé serà inevitable afegir ergo decipiatur, és a dir, ‘per això, que sigui enganyat’. Gairebé com una deriva insalvable, com si fos totalment inevitable enganyar i ser enganyat. El destí de l’ésser humà. Em dol dir que un bon tall del que els partits polítics ens volen fer engolir, està sostingut en això, en el “com que volen ser enganyats”. Només cal fer una ullada als debats electorals. Els d’ara mateix però també en el passat més recent. L’art de convertir la política en un ball d’emocions primàries davant d’un públic que navega entre el menfotisme i el desconeixement. El malaurat Manuel Vázquez Montalbán deia i repetia com una lletania que calia que les escoles ensenyessin als alumnes a saber descodificar els missatges. El que s’amaga al darrere de les frases fetes, de les proclames, de les notícies, de les sentències i de les afirmacions. Per saber destriar el gra de la palla. Per no ser tractats, per dir-ho ras i curt, com a menors d’edat. Perquè, en definitiva, sapiguem descobrir a primer cop d’ull quins són els pobles construïts amb maons i llençar a la brossa els de cartró pedra.