POLÍTICA I ‘FAKE NEWS’

En política i eco­no­mia, s’entén que un poble Potemkin és qual­se­vol cons­trucció, sigui física o figu­ra­tiva, cons­truïda única­ment per fer creure als altres que una situ­ació és millor del que real­ment és. El terme Potemkin prové dels pobles portàtils fal­sos cons­truïts per impres­si­o­nar la tsa­rina Cata­lina II de Rússia, en els seus viat­ges a Cri­mea. Un dels seus amants, el maris­cal Gri­gori Potemkin va manar fabri­car uns bas­ti­dors de façanes pin­ta­des, sos­tin­gu­des pel dar­rere amb uns pals, amb la idea d’enga­nyar Cata­lina la Gran fent veure que el ter­ri­tori con­que­rit era ric i pròsper. Diuen que Potemkin, situ­ava la seva amant dalt d’un turó perquè la tsa­rina veiés, des de la llu­nya­nia, com eren d’ufa­no­ses les pobla­ci­ons. Una vegada Cata­lina s’allu­nyava, el poble fan­tasma es des­mun­tava a cor­re­cuita i es tras­lla­dava per tor­nar-lo a armar en un altre lloc. I així, con­tenta i enga­nyada, compta la lle­genda, que es va dedi­car en cos i ànima a lloar les magnífiques polítiques soci­als de la gran Rússia. La locució lla­tina mun­dus vult decipi (‘al món li agrada ser enga­nyat’) con­ti­nua vigent, i per això, a la lla­ti­nada, els espa­vi­lats en van afe­gir una altra que els con­ve­nia. Doncs si al món li agrada ser enga­nyat, ben bé serà ine­vi­ta­ble afe­gir ergo deci­pi­a­tur, és a dir, ‘per això, que sigui enga­nyat’. Gai­rebé com una deriva insal­va­ble, com si fos total­ment ine­vi­ta­ble enga­nyar i ser enga­nyat. El destí de l’ésser humà. Em dol dir que un bon tall del que els par­tits polítics ens volen fer engo­lir, està sos­tin­gut en això, en el “com que volen ser enga­nyats”. Només cal fer una ullada als debats elec­to­rals. Els d’ara mateix però també en el pas­sat més recent. L’art de con­ver­tir la política en un ball d’emo­ci­ons primàries davant d’un públic que navega entre el men­fo­tisme i el des­co­nei­xe­ment. El malau­rat Manuel Vázquez Mon­talbán deia i repe­tia com una lle­ta­nia que calia que les esco­les ense­nyes­sin als alum­nes a saber des­co­di­fi­car els mis­sat­ges. El que s’amaga al dar­rere de les fra­ses fetes, de les pro­cla­mes, de les notícies, de les sentències i de les afir­ma­ci­ons. Per saber des­triar el gra de la palla. Per no ser trac­tats, per dir-ho ras i curt, com a menors d’edat. Perquè, en defi­ni­tiva, sapi­guem des­co­brir a pri­mer cop d’ull quins són els pobles cons­truïts amb maons i llençar a la brossa els de cartró pedra.