SI NO HI ANEM, TORNARAN

Venim dels independentistes empresonats i torturats durant el franquisme, de les grans mobilitzacions ciutadanes que van fer possible l’1 d’octubre. Venim de Tsunamis i CDR, però també de respostes antifeixistes i antidesnonaments, del feminisme i de les plataformes en defensa del territori. Venim de l’antiracisme i de reivindicar com a catalans tots aquells que viuen, treballen i estimen el nostre petit país, sense importar el seu origen. Venim de lluny i volem anar encara més enllà, a un país lliure, on la ciutadania estigui al centre de tot.

No us quedeu amb els tres darrers anys de paràlisi governamental, o amb una DUI que no es va sostenir. No mireu l’altre independentista, sobiranista, autodeterminista com aquell dels pals a les rodes o el traïdor a la causa. Tots som en un mateix vaixell, rumb a Ítaca, que diria en Lluís Llach. Tots som necessaris, i la pluralitat és la nostra gran força. Crítica i autocrítica per avançar, sempre, però els retrets creuats, el mirar enrere i no endavant, resten, divideixen. No rendir-se és això: aprendre dels errors i seguir malgrat tot i tothom.

El líder de Ciutadans va fer la millor crida a la participació en aquestes eleccions: els unionistes estan a un escó de la majoria, de tenir un govern que anestesiaria el moviment independentista durant els propers anys. Penseu que, malgrat les nostres diferències estratègiques, tenim un objectiu comú. El perill de perdre tot allò guanyat aquests darrers anys pel descontentament, la desafecció i la decepció traduïdes en abstencionisme és enorme. Si no hi anem, tornaran.

Els independentistes estem condemnats a entendre’ns, i el govern ha de ser un reflex de la unitat que es viu al carrer. Ningú entendria que no representés tota la gent que, colze a colze, es mobilitza sense pensar qui té al costat. Sense vetos ni imputacions, amb generositat, amb visió estratègica i sentit d’estat. El govern que surti d’aquestes eleccions ha de ser el relleu postautonomista que camina amb pas ferm, en pandèmics temps de crisi i repressió, cap a la gens utòpica independència i justícia social i ambiental. Les dues i indestriablement de bracet. Diumenge, voteu per tots aquells que ho han volgut, pels que ho volem encara.