TRIAR GOVERN DE PAÍS

Ja es veu que no serà gens fàcil formar el proper govern català. Els soferts ciutadans ja comencem a estar acostumats, que no vol dir resignats, que les grans proclames de complicitat cridades en campanya electoral es transformin un cop comptats els vots en estratègies partidistes. Aquest cop serà diferent? Hauran après a aplicar el concepte unitat? Tinc els meus dubtes, fonamentats en les nombroses experiències anteriors i, en especial, per aquest doble joc d’intentar mantenir equilibris impossibles tant al Parlament com al Congrés. És el que té un govern amb esperit independentista, però que encara està obligat a jugar amb les cartes d’una autonomia. La lluita, pel que he entès, es concentra a crear un govern independentista o un govern d’esquerres. El primer obligaria, per enèsima vegada, a garantir una entesa entre ERC, Junts i la CUP i a fer passos arriscats, però ferms, per esdevenir una República Catalana. La segona opció, la de la via àmplia, inclou uns comuns que no estan per l’autodeterminació, però que reforcen la controvertida aliança que hi ha al govern de Madrid. Per això, les acusacions contra la deriva a la dreta de Junts i l’obsessió per mantenir fora del govern la tercera força més votada en les eleccions, amb només un escó menys que el PSC i ERC.

Cal aclarir-se i anar al gra i, segons la meva humil lectura dels resultats, la ciutadania ha apostat un cop més per un govern que concentri les forces independentistes, que no agradarà a Madrid, però la pregunta és: i per què ha d’agradar a Madrid? Hi ha cap garantia que si fem el que diu l’amo canviarà res? S’aturarà la repressió? S’aconseguirà l’amnistia per als presos polítics? Es repartiran amb proporció els milions arribats d’Europa per superar la crisi sanitària? O ens traiem de sobre el sucursalisme que mantenim amb la capital espanyola amb les seves promeses de canvi que mai compleix, o tornarem a marejar la perdiu en benefici d’altres. Solidaritat, tota i més. Diàleg fins a la sacietat, però les urnes han tornat a parlar i exigeixen una resposta de país. D’un país que vol ser lliure.