CINC ANYS SENSE LA BERTA

La nit del 2 de març del 2016, un grup d’homes armats va entrar a casa de l’activista ambiental hondurenya Berta Cáceres, a la població de La Esperanza, i la van matar a trets. En un primer moment, les forces de seguretat van escampar la versió que es tractava d’un crim passional i que la dona havia mort a mans d’un antic amant. Però tothom sabia que la Berta, líder de la comunitat lenca, havia estat amenaçada per les seves campanyes de defensa dels drets dels indígenes. Des de feia més de tres anys, encapçalava revoltes contra el projecte hidroelèctric Agua Zarca, que amb la construcció d’una presa al riu Gualcarque –un riu sagrat per als lenca– posava en greu perill la supervivència de les comunitats, limitant el seu accés a l’aigua necessària per poder conrear. Les protestes consistien a tallar les vies d’accés dels camions a les zones de les obres. Amb mobilitzacions, recursos legals i difonent el cas en l’àmbit internacional, van aconseguir aturar el projecte, malgrat la repressió violenta per part de policies i militars en connivència amb les elits polítiques que tradicionalment es reparteixen els beneficis de l’explotació dels recursos naturals d’Hondures. Entre el 2013 i el 2014, tres activistes ja havien estat assassinats, però tot i això les protestes van continuar. La constructora local DESA, propietat d’una de les famílies més influents del país –els Atala Zablah– va incrementar les amenaces i intimidacions, mentre el cas començava a tenir més ressò internacional. Els lenca van aconseguir una petita victòria quan la Berta va guanyar, el 2015, el Premi Goldman d’activisme pel medi ambient, un premi que alguns consideren el Nobel Ambiental. Però la visibilitat internacional no va impedir que les amenaces es materialitzessin. El que segurament no comptaven els assassins és que aquella nit la Berta no estava sola, ja que havia allotjat en una de les habitacions de casa seva un activista mexicà que participava en un taller sobre energies renovables. Ell va rebre un tret que li va escapçar una orella i part d’una mà, i miraculosament els sicaris el van donar per mort. Inicialment, la policia hondurenya el va voler detenir, i només la intervenció de l’ambaixada mexicana va permetre garantir la seva seguretat i que donés testimoni dels fets. Els barroers intents de desviar l’atenció no van funcionar i, finalment, dos anys més tard, set sicaris van ser condemnats pel crim. El tribunal va reconèixer que DESA havia ordenat matar la Berta, però no va anar més enllà. Els familiars encara reclamen que s’actuï contra els responsables intel·lectuals, els que van pagar l’execució. Aquest no és un cas aïllat: segons l’ONG Global Witness, el 2019 més de dos-cents defensors del medi ambient van ser assassinats arreu del planeta. Mentre uns s’hi juguen literalment la vida, nosaltres limitem la nostra consciència ambiental a reutilitzar les bosses de plàstic.