EL SILENCI DE CIUTADANS

Aquests darrers dies ha circulat profusament la gravació d’una sessió de control al Parlament en què Quim Torra es disfressava de Nostradamus i pronosticava una pèrdua espectacular de la representació parlamentària de Ciutadans. El president va encertar de ple. La formació taronja ha perdut 950.000 vots respecte al 2017 i ha baixat de trenta-sis a sis escons, un daltabaix difícilment comparable en la nostra història parlamentària. El partit es desinfla al mateix lloc on es va començar a inflar, a Catalunya i, amb la seva trajectòria, posa de manifest que s’ha acabat convertint en un suflé, incapaç d’arrelar en un sistema de partits cada vegada més tempestuós. Els electors sembla que prefereixen un PSC sense cap “ombra” de catalanisme i que fins i tot ha abandonat la vella retòrica federalista o un Vox encara més contundent en les formes i en el fons. Al capdavall, doncs, Ciutadans ha acabat retornant els vots a la marca original o cedint-los directament a la ultradreta; un trist llegat per a una opció que es va presentar amb la “vocació” de renovar la política i que ha acabat servint de pont al feixisme.

Quim Torra no només la va encertar a l’hora de pronosticar el pes parlamentari de Ciutadans, sinó també el paper que ha tingut en la història del país. Ciutadans no serà recordat per cap proposta remarcable, per cap contribució que hagi permès millorar la vida dels ciutadans i les ciutadanes. Només serà recordat pels crits eixordadors, la gesticulació postissa i l’estil xulesc de Carrizosa, Cañas i Arrimadas i la voluntat permanent de convertir el Parlament o qualsevol espai en un galliner al crit de “com pitjor, millor!”. Només serà recordat per aquell viatge ridícul a Waterloo per fer saber a Puigdemont que “la República no existeix!“ o per la passejada per Amer, on no els van rebre ni els seus votants. Només serà recordat per les performances al carrer o a l’hemicicle, per les arrencades de llaços grocs o per aquella fotografia de l’atemptat de Vic mostrada per Lorena Roldán, que, per cert, ha tingut l’extrema habilitat d’abandonar un vaixell que s’enfonsava per enfilar-se a un altre que fa aigües per tot arreu. Aquest serà, en definitiva, el llegat de Ciutadans: el no res, el silenci.