DESPRÉS DEL 14-F: SER SOLUCIÓ

Durant tota la setmana s’han fet anàlisis de resultats per seccions censals, per dades demogràfiques, per vots a candidatures, pels primers més votats, pels segons i pels tercers. La informació s’interpreta i flueix i es comparteix més ràpid i més extensament que mai. El meu resum dels resultats de les eleccions del 14 de febrer és que l’independentisme ha guanyat quatre escons, i el d’esquerres n’ha crescut sis, principalment pel creixement de la CUP. L’abstenció ha estat la més alta de tota la sèrie, probablement per una combinació majoritàriament de cansament polític i social i de por al contagi. L’independentisme ha sabut mobilitzar una mica més l’electorat que el bloc del 155+ultres –han perdut un 37,5% dels vots–, però ha obtingut prop d’un 31% menys dels vots que el desembre del 2017. Tot i així, els únics que han guanyat vots respecte al 2017 han estat el PSC i Vox, que han concentrat el vot antiindependentista.

Esquerra té per primera vegada en vuitanta-dos anys l’opció de presidir la Generalitat de Catalunya, però l’escenari d’investidura no és gens senzill, pels vets creuats. Esquerra havia d’obrir joc i ho ha fet començant per la CUP, i continuarà amb els Comuns i amb Junts per tal de mirar d’aconseguir el que es va comprometre a fer durant la campanya: un govern ampli de tot l’espectre sobiranista i proamnistia, i de manera urgent. Tots quatre hauran de ser hàbils i generosos en la negociació, estar disposats a desactivar reticències i càlculs a curt termini i arriscar, per ser part de la solució i no dels problemes del país. Per la situació social, econòmica i de falta de llibertats, cal un govern que funcioni ràpid, cohesionat, ben orientat i des del primer dia a tot gas. I això no s’improvisa, es pacta i es negocia programàticament, amb la quantificació dels recursos necessaris per tirar endavant el pacte de legislatura i els mecanismes de control, seguiment i solució de problemes que ja sabem que sorgeixen i sorgiran en un govern de coalició.

Les dates estan fixades: el 12 i el 26 de març. Si calgués anar més enllà, mal inici per a una legislatura en un context de crisi de les més fortes dels darrers cinquanta anys. Cal ser solució.