COP CONTRA AL-ASSAD

És un avís seriós al règim sirià de Bashar al-Assad. Un tribunal alemany ha condemnat a quatre anys i mig de presó un exagent secret per les tortures sistemàtiques exercides sobre els dissidents. Eyad Alghareib, de 44 anys, és tan sols una peça ínfima dins l’engranatge d’abusos perpetrats a les presons sirianes, però la condemna és el primer veredicte d’aquest tipus a tot el món i un clar precedent de convertir-se en la primera sentència en què es jutgen membres del règim sirià per delictes de lesa humanitat.

Aquests dies es compliran deu anys de l’inici d’una guerra cruent que ha suposat, segons les dades de les Nacions Unides, la mort de més de 400.000 persones i el desplaçament de més de la meitat de la població siriana. Més de 5 milions d’habitants han fugit del país; molts malviuen en països veïns i una minoria va aconseguir arribar a Europa en les primeres grans onades de refugiats que fugien d’una terra on regnava la violència i el caos. Hi ha un segon cas que es jutja a l’audiència de Coblença, a l’oest d’Alemanya, és el d’Anwar Raslan, exresponsable de la presó d’Al Jatib, a Damasc. De moment, haurà d’esperar fins a l’octubre per saber el veredicte; la gravetat dels càrrecs que pesen sobre ell és superior: supervisar interrogatoris que incloïen electroxocs, pallisses amb “punys, cables de metall i fuets”, violació i abusos sexuals a més de privació del son. Els fiscals creuen que Raslan, un excoronel de 58 anys, va ser responsable de torturar prop de 4.000 persones i de la mort de 58. Durant el procés, i per primera vegada, s’ha fet servir l’arxiu Cèsar. Aquest és el pseudònim d’un exfuncionari de presons que va aconseguir extreure de Síria una gran quantitat d’imatges de cadàvers, molts d’ells amb signes de tortura. Aquesta és la prova gràfica del que alguns experts han definit com “una maquinària industrial de crims” durant l’última dècada.

Alemanya va ser un dels primers països que va obrir les seves fronteres als refugiats que trucaven a les portes d’Europa. La cancellera, Angela Merkel, va liderar aquesta acollida que després li va suposar una allau de crítiques. Durant aquesta arribada massiva de sirians, els dos acusats es van fer passar per opositors al règim i van demanar asil polític, però Raslan va ser reconegut per un grup de sirians que s’estaven en un alberg per a refugiats de Berlín. Amb la intervenció d’advocats alemanys i sirians, el cas es va poder portar davant del tribunal.

Alemanya marca el pas amb una sentència que s’emmarca en la justícia universal i que posa les bases per a futurs judicis contra les atrocitats que s’han comès en una guerra que ja es qualifica com un dels pitjors drames humanitaris de les darreres dècades. Perquè els crims contra la humanitat no poden quedar impunes.