QUE LA CUP ARRISQUI MÉS

Encara que la CUP ho desmenteixi, seria una bona notícia que volgués presidir el Parlament de Catalunya en aquesta propera legislatura. S’ha de comprendre que aquesta pretensió provoqui xerics en alguns sectors independentistes que no han oblidat que van sepultar Artur Mas a la paperera de la història i que l’estil romancer dels cupaires sempre ha dificultat una majoria sobiranista estable. Sigui com sigui, ara som en una nova fase. Després d’haver viscut una legislatura d’aigües tèbies i de folrar-ho tot amb paper de fumar, a la cambra catalana li convé entrar en un període d’extrems tèrmics que li faci circular la sang abase de dutxes fredes i saunes d’altes temperatures. I la CUP té prou càrrega energètica (i renovable) per fer-ho sense que se li esquerdin els dipòsits. Només falten dos contrapesos més: que JuntsxCat sàpiga renunciar a un càrrec institucional a canvi d’un pacte més sòlid i que la CUP no pretengui conformar-se amb l’aspecte lúdic de la política (el parlamentarisme) i que també es comprometi a gestionar àrees del govern.