Opinió

La República que bull

JA N’HI HA PROU

Els empresaris que alcen la veu són el principal obstacle per a la recuperació de l’economia catalana

Els dis­cur­sos dels líders patro­nals en l’acte a Bar­ce­lona que va tenir com a lema Ja n’hi ha prou. Cen­trem-nos en la recu­pe­ració, és una d’aque­lles mani­fes­ta­ci­ons cíviques habi­tu­als dels poders econòmics que sem­pre m’han fet pen­sar en la sort que tenim del sufragi uni­ver­sal. En mans de senyors i senyo­res com aquests, pro­ba­ble­ment les coses ens ani­rien molt pit­jor, cosa que avui dia resulta difícil de creure i que espero que no haguem de com­pro­var mai amb cap demos­tració pràctica.

Amb això no vull dir que a Cata­lu­nya sigui reco­ma­na­ble estar en con­tra dels empre­sa­ris, dels empre­ne­dors i d’altres talents indi­vi­du­als que miren de tirar enda­vant pro­jec­tes per­so­nals i col·lec­tius des del sec­tor pri­vat amb ini­ci­a­tiva, assu­mint ris­cos i posant-hi també el seu coll. D’aquest món empre­sa­rial no cal estar-hi gens en con­tra. És més, diria que és alta­ment salu­da­ble estar-hi a favor i pro­moure’l i aplau­dir-lo des del con­ven­ci­ment que la ini­ci­a­tiva pri­vada és l’autèntic motor del progrés i que la funció dels poders públics no ha de ser cap altra que l’har­mo­nit­zació de l’interès públic, l’arbi­tratge social, la garan­tia de la igual­tat d’opor­tu­ni­tats i la redis­tri­bució equi­ta­tiva de la riquesa sense pena­lit­zar-ne la cre­ació espontània.

De qui els cata­lans hau­rien d’estar pro­fun­da­ment en con­tra com a mesura pro­filàctica i de seny col·lec­tiu és del gran empre­sa­riat català que domina la majo­ria de grans cor­po­ra­ci­ons i grups de pressió política i econòmica a casa nos­tra. But­xa­ques venu­des al poder que han après a exer­cir amb pre­potència con­tra els dèbils i amb ser­vi­lisme con­tra els forts. Tota aquesta colla de “senyo­ras­sos llu­ents i gras­sos” (dient-ho en parau­les de Pere Quart immor­ta­lit­za­des per Quico Pi de la Serra) alcen la veu exi­gint pau social i un govern fort a Cata­lu­nya i abai­xen el cap sub­mi­sa­ment davant la repressió de l’Estat con­tra l’inde­pen­den­tisme i fan veure que no saben que si Cata­lu­nya no va millor és perquè l’espoli per­sis­tent al qual està sot­mesa fa impos­si­ble qual­se­vol govern autonòmic. Ho saben però és més sen­zill con­ti­nuar posant les rei­vin­di­ca­ci­ons en con­serva men­tre con­ti­nuen fent besa­mans a les mans bru­tes de la monar­quia. Es diuen empre­sa­ris, però no ho són, perquè no vet­llen per l’interès de l’eco­no­mia cata­lana, ja que a la majo­ria se’ls en fot l’eco­no­mia dels cata­lans men­tre ells vagin bé, i si convé domi­ci­lien l’empresa a Madrid. Ja n’hi ha prou, cer­ta­ment, d’aquesta situ­ació. Ja n’hi ha prou de fer veure que defen­sen el país quan en rea­li­tat són còmpli­ces actius de qui l’enfonsa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor