EL DRAMA UIGUR

Els uigurs són una minoria de religió musulmana que viu al nord-oest de la Xina, a la zona de Xinjiang. En els darrers temps i amb l’arribada massiva de migrants xinesos aquest poble ha quedat en desavantatge demogràfic a la seva pròpia regió. Ara representen el 45% de la població. Des de fa anys, el govern xinès malda per oprimir els uigurs que tenen més en comú, culturalment i religiosament, amb països de l’Àsia Central que no pas amb la Xina. L’informe que han presentat cinquanta experts independents acusa la Xina d’estar cometent un genocidi contra aquesta població. Es parla de camps d’internament, de tortures, de treball forçat, d’esterilització forçada –la natalitat entre aquesta comunitat ha caigut un 33% els darrers anys– de nens separats de les seves famílies o de la destrucció de mesquites. Unes conclusions que es basen en milers de testimonis exiliats –Turquia i Alemanya són alguns dels països que han rebut part de la diàspora uigur– i en documents oficials del govern xinès que van ser filtrats a mitjans de comunicació. Aquests camps, que s’anomenen de reeducació, van començar a proliferar en aquesta zona després que un atac d’un grup terrorista uigur causés la mort de més d’una trentena de persones l’any 2014. Els uigurs acusen les autoritats centrals d’haver intensificat una persecució que es va iniciar, primer, després de les protestes que hi va haver a Xinjiang en els anys noranta. De fet, molts uigurs influents han estat empresonats o han hagut de buscar asil a l’estranger després de ser acusats de terrorisme. Des de Pequín mantenen que aquests camps són centres de formació professional, destinats a ajudar la població a trobar una feina i així allunyar-los de l’extremisme religiós. El govern xinès assegura que els militants uigurs promouen una campanya violenta per aconseguir un estat independent. Des dels atacs a les Torres Bessones el 2001, la Xina presenta els grups insurgents com a cèl·lules vinculades Al-Qaida i afirma que van rebre entrenament a l’Afganistan.

L’informe no és el primer que defineix com a genocidi el que passa a la regió. Alguns països ja han aixecat la veu. És el cas d’Holanda; a mitjans de febrer, el seu Parlament va aprovar un text en què s’assegura que el tractament de la minoria musulmana uigur a la Xina “equival a un genocidi”. Dies després, s’hi va sumar el Canadà. En els darrers dies de mandat, Donald Trump també va acusar la Xina d’aquestes pràctiques i la nova administració Biden continua en aquesta direcció. La Xina forma part del grup de signataris de la Convenció del Genocidi de les Nacions Unides, que vol evitar aquestes pràctiques. L’informe és una acusació molt greu que s’haurà d’aclarir. Caldrà veure si es podrà pressionar el gegant xinès perquè es respectin els drets humans o pesaran més els arguments econòmics.