ESCOPIR AL CEL I VEURE PLOURE

Qui hauria dit a la ciutadania madrilenya que, de sobte,

tot saltaria pels aires?

Qui s’hauria pogut imaginar que a Madrid serien els jutges els que haurien de decidir sobre qüestions polítiques?

Els ulls com unes taronges i la incredulitat instal·lada durant aquests dies en tots els gats de Madriz (amb zeta).

No s’entén què succeeix. Ningú pot explicar amb claredat d’on ha sortit tot aquest enrenou, ni com es resoldrà ni les conseqüències que tindrà.

Fa unes setmanes, Isabel Ayuso posava a parir Catalunya per la irresponsabilitat de sortir a votar en plena pandèmia. Mai abans escopir al cel havia donat resultats tan immediats.

Com quan fa un any Margarita Robles es va llançar a jugular del president Torra, quan al Molt Honorable se li va ocórrer plantar-se i proposar confinar Catalunya per controlar la pandèmia. La ministra de Defensa li va dir de tot, i avui, un any després, és precisament el govern d’Espanya el que pren la mesura de confinar per regions per veure si d’aquesta manera aconsegueix frenar els contagis. Ara ja no diuen allò d’“el virus no entén de territoris”, que era el que li escopien a Torra amb tant desvergonyiment

No, el virus no entén de territoris. Els que han d’entendre de territoris són els seus governants. I pel que es veu, n’hi ha una que no sap ni el que diu el seu propi estatut d’autonomia, i una altra que no ha estat capaç ni tan sols de disculpar-se un any després de les seves expressions injustes.

Qui li hauria dit a la ciutadania madrilenya que es veurien en aquest embolic? Em pregunto si la majoria d’habitants de Madrid són conscients del que realment passa. Dubto molt que puguin arribar a tenir una visió de conjunt tenint en compte la quantitat de mentides que es consumeixen per minut.

Els mitjans de comunicació ens diuen que plou, però en realitat són els nostres polítics, que no han parat d’escopir cap amunt.