TEMPS DE LÍMITS

En diuen debat polític, però ja no enganyen ningú. O només aquells a qui la ideologia del partit ha atrofiat la capacitat d’autocrítica. Fa anys que el ciutadà de carrer –sí, aquell a qui només es recorda quan se’l necessita perquè vagi a votar–, assisteix entre decebut i fastiguejat a l’enfrontament dialèctic acarnissat entre senyores i senyors que utilitzen el faristol del Parlament o del Congrés per disfressar amb bones paraules els insults i atacs de tota la vida. El respecte institucional s’ha tensat de tal manera que ara i avui no hi ha gaires esperances que es torni a imposar als espais creats precisament per resoldre els problemes, especialment els socials, i no pas per eternitzar-los.

Aquests dies afrontem la creació d’un nou escenari polític a Catalunya amb un regust agredolç. D’una banda, la minimització del fenomen Ciutadans, herois de l’esbroncada i la mala educació, però de l’altra, l’entrada dels diputats de la ultradreta de Vox disposats a emular l’exemple del cavall d’Àtila, que per on passava ja no creixia ni l’herba. No deu ser que no estan avisats i, de fet, un dels primers gestos per aturar la transformació de la cambra en un bar de carretera ja s’ha pres. PSC, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem han acordat combatre el discurs de l’odi, que és marca de la casa dels acòlits de Santiago Abascal. A més, de moment han instal·lat la formació als despatxos de la segona planta, tan lluny com és possible, tot i que em penso que no serà suficient ni de bon tros. Vox, com ha fet sempre, ja ha utilitzat aquestes mesures de simple higiene política per fer-se la víctima com a partit i denunciar que se’ls estan posant traves per desenvolupar la seva feina. Quina feina? Atiar l’odi i la confrontació? Atacar els valors i els compromisos socials universals? Criminalitzar ideologies? I si algú encara defensa que aquesta amenaça està protegida per la llibertat d’expressió, que s’ho rumiï amb calma i tranquil·litat, perquè es comença normalitzant les salutacions feixistes i les amenaces de paraula de militars retirats “d’afusellar 26 milions de fills de puta” i s’acaba justificant l’Holocaust nazi.