PEL DAVANT I PEL DARRERE

Si algú dub­tava encara que Pedro Sánchez forma part de la selecció olímpica de tafurs de la política espa­nyola, amb aquest rein­vent de la comissió bila­te­ral s’acaba d’apro­piar el podi per a ell tot sol. Bila­te­ral, diu. Bila­te­ral vol dir pels dos cos­tats: per la galta esquerra i per la dreta. O pel davant i pel dar­rere. I Pere Ara­gonès encara cau en el parany de la cor­te­sia diplomàtica per dir que s’hi posa­ran de seguida que els lle­pa­fils dels nego­ci­a­dors dei­xin de tocar els ore­mus esti­rant i arron­sant el pacte de govern que retarda la seva ascensió a la pre­sidència. Ni acu­mu­lant tota la paciència uni­ver­sal atre­so­rada des del pro­feta Jacob es pot arri­bar a creure que ni el PSOE ni cap altre par­tit espa­nyol tin­gui la volun­tat de pac­tar res amb Cata­lu­nya. I que un ora­dor dis­fres­sat d’enfant ter­ri­ble, per més rufià que sigui, els digui que la democràcia espa­nyola és una bar­raca, només ser­veix per cre­mar palla. Els vots dels par­tits inde­pen­den­tis­tes a les corts espa­nyo­les s’han de ven­dre molt més cars que les ofre­nes a Maria que ara s’hi por­ten en pro­cessó.