EL CONSELL PER LA REPÚBLICA

Mentre esperem que s’investeixi un nou president de la Generalitat, de moment, comptem amb un preacord entre Esquerra i la CUP que inclou un nou embat democràtic amb l’Estat –la convocatòria d’un referèndum–, celebrar una qüestió de confiança a mig mandat, donar marge a la taula de diàleg, entre altres mesures que pivoten cap a l’esquerra –com el gruix de les forces parlamentàries– i un compromís netament independentista. A la suma d’aquest primer acord falta, necessàriament, Junts per Catalunya.

I en aquest encaix es debat quin paper ha de tenir el president Carles Puigdemont i el Consell per la República. Hi ha molt en joc, i molt de dol. En primer lloc, quedar segons en el bloc independentista, encara que sigui per pocs vots, són molts més que la diferència del 2017: aleshores, ERC va quedar al darrere de Junts per 10.000 vots i aquesta vegada la diferència s’eixampla fins a 40.000. No és gaire, en efecte, i tampoc era gaire la legislatura, passada, però això no avala la tesi d’un “empat tècnic” que es pregona des de les files juntistes. Per tant, i aquí el segon element en joc, hi ha un dol per gestionar el fet d’haver perdut el lideratge.

Reclamant un paper per a Puigdemont es reclama una tutela externa, des de Waterloo. Però la legitimitat del president Puigdemont hauria de quedar al marge de les negociacions, precisament, pel seu caràcter institucional. És el 130è president, és a l’exili i és el millor altaveu internacional de la repressió. Barrejar aquesta condició innegable amb una articulació del futur govern amb el Consell per la República no hauria de formar part de cap equació. Entre altres coses, perquè està majoritàriament compost per personalitats vinculades a un dels tres partits, és poc paritari i no és un ens democràtic. Pot ser una plataforma per denunciar la repressió, però no pot aspirar a ser un mirall del Parlament a l’exili, com una mena d’exosquelet de l’independentisme, ni tampoc un contrapoder.

Això seria tant com dir que el 52% dels diputats al Parlament no són prou representatius per encetar una nova etapa.