el gir de johnson

Fa poc més d’un any que el món viu sota els efectes de la pandèmia. En el seu inici van ser molts els polítics que en van negar la gravetat, un d’ells, el primer ministre britànic, Boris Johnson. Fidel al seu caràcter indomable, a voltes populista, el premier s’alineava amb mandataris del perfil de Jair Bolsonaro i arribava a assegurar que una de les estratègies que es podia aplicar al Regne Unit era la coneguda com la immunitat de ramat. Aquesta proposta va ser durament criticada per la comunitat científica. Després de passar ell mateix la malaltia, d’aplicar un confinament molt dur a tot el país i de ser un dels estats on proporcionalment hi ha hagut més morts (130.000), Johnson ha aconseguit que l’estratègia de vacunació britànica s’hagi convertit en una de les més eficaces del món. A hores d’ara, es calcula que gairebé la meitat de la població del Regne Unit ja està vacunada. El ritme és frenètic, fins al punt que en un sol dia es va poder injectar el vaccí a més de 800.000 persones. Tot un rècord. Després d’una gestió erràtica de la pandèmia, el primer ministre es troba ara en un moment molt dolç. El país viu aquesta estratègia de vacunació com una emergència nacional, i milers de voluntaris s’hi han abocat. S’han ubicat punts fins i tot a la catedral de Salisbury i també en estadis de futbol. Les farmàcies també són un punt de vacunació. L’NHS (National Health Service) es torna a mostrar com un dels serveis de salut més preparats davant d’una situació que ja s’ha qualificat com a històrica. Després d’un any molt dur, la població comença a creure que deixar enrere la pandèmia és possible. La gestió del ministre de Sanitat, Matt Hancock, també ha estat clau per a la rapidesa i l’eficàcia d’aquest pla de vacunació. S’explica que Hancock es va obsessionar de tal manera amb la pel·lícula Contagi, de Steven Soderbergh –sobretot amb una escena en què se sorteja qui tindrà primer accés a les vacunes–, que alertava els seus assessors que hi hauria una competició internacional per les vacunes. Malauradament, sembla que els seus auguris s’estan complint.

La decisió de comprar grans quantitats de vacunes –a més de produir-ne al seu territori, fet que ha provocat que el Regne Unit disposi de moltes més dosis– s’ha demostrat com una de les més encertades i, de retruc, ha posat en evidència la gestió que d’aquest tema n’està fent la Unió Europea.

Aquesta situació no ha passat desapercebuda per a Boris Johnson, que ara veu com la seva popularitat puja per moments. La polèmica amb la Unió Europea per les vacunes no fa res més que fer créixer l’animadversió de molts britànics per Brussel·les, a qui ara veuen com algú amb ànims de revenja per haver deixat el club dels estats europeus. Un mal inici per a les relacions post-Brexit en uns temps tan complicats com els actuals.