ACTE TOTAL

La Setmana Santa és, dins la tradició catòlica, un dels moments més significatius en què es conjuguen els actes festius i les creences religioses amb una ferma voluntat de fer vacances. Un còctel explosiu, una olla barrejada, ideal per sucar-hi pa. I més ara que des de l’any passat per culpa de la pandèmia els actes religiosos, sovint multitudinaris, s’han suspès, i es pot analitzar des de diversos punts de vista. Hi ha tants components amb tants significats que es pot considerar que és l’acte total. Uns dies basats en elements històrics, religiosos, cristians, teatrals, lúdics, esotèrics, supersticiosos, estètics, emocionals, catàrtics, creatius, etc. Des d’una perspectiva sociocultural, s’hauria de considerar la Setmana Santa com un acte en què es reprodueix la societat a partir d’uns patrons preestablerts, uns rituals que estan destinats a suscitar, mantenir o renovar certs estats mentals en diferents grups socials. Rituals com a senyal de socialització, de pertànyer a un grup, d’integració, de lluita pel poder, el prestigi social i polític. La Setmana Santa posa en joc un complex sistema de significats que els espectadors interpreten d’una manera i els actors, d’una altra. Els uns, amb respecte, hi veuen una representació folklòrica, anacrònica. I, en canvi, els altres ho viuen amb devoció, sentiment i dedicació. Una conducta, una actitud, determinada pel teu entorn social i cultural. En funció de com ho visquis –no a la teva comunitat sinó a casa teva–, veus aquests dies com una expressió sentida i conscient del que suposa la passió i mort de Jesucrist, encara que pugui semblar difícil d’encaixar en un segle XXI descregut. O, en canvi, i precisament per aquest allunyament progressiu del fet i del que comporta, no combregues amb una colla de valors que transmet una conducta estereotipada, repetitiva, compulsiva i de submissió que la comunitat pretén traduir a través de comportaments adequats. I, si no, n’estàs exclòs. I qui ho pensa, ho veu i ho viu d’aquesta manera s’instal·la en l’altre vessant. En aquella perspectiva que considera que, amb allò, no hi connecta, que antropològicament està molt allunyat del que es representa malgrat considerar-ho amb tota la seva dimensió com un acte total.