CONTRA EL MAREIG

Jo també soc dels que estem segurs que l’acord de govern arri­barà quan els trac­tes entre els aspi­rants a for­mar-lo siguin més madurs i con­crets, perquè la neces­si­tat i la volun­tat només els por­ten a aquest punt. El que no sé és si, men­tres­tant, aguan­ta­rem les bas­ques, davant les bar­ba­ri­tats que dei­xen anar des de les res­pec­ti­ves trin­xe­res. Lle­gim i sen­tim, aquests dies, des­qua­li­fi­ca­ci­ons mútues, des­pres­ti­gis res­pec­tius i dis­ba­rats de l’alçada d’un cam­pa­nar, dic­tats per la sobrecàrrega biliar acu­mu­lada per les ten­si­ons entre els par­tits. Sobre els interes­sos par­ti­dis­tes d’ERC, de Junts, de Pere Ara­gonès, de Car­les Puig­de­mont i del Con­sell de la República. Sobre les pre­te­ses urgències d’uns i d’altres. I no només gita­des des de la vis­ce­ra­li­tat de les xar­xes, sinó també des de la pre­tesa capa­ci­tat analítica d’algu­nes tri­bu­nes d’opinió, que sem­blen ocu­pa­des per sica­ris de la zitzània o per aspi­rants a càrrecs a l’estruc­tura del futur govern. Pren­guem-nos tots alguna cosa. Els uns con­tra el ver­ti­gen de les urgències i els altres con­tra els oits que ens pro­voca tanta histèria.