LA IMPUNITAT DEL FEIXISME

L’11 de setem­bre del 2013, un grup de catorze ultres va irrom­pre al Cen­tre Cul­tu­ral Blan­querna men­tre se cele­brava el tra­di­ci­o­nal acte de la Diada. Men­tre bra­ma­ven “no ens enga­nyen, Cata­lu­nya és Espa­nya”, els energúmens van començar a des­tros­sar tot el mobi­li­ari que tro­ba­ven al seu pas, inclosa la senyera que pre­si­dia la cele­bració. A més, van llançar gasos lacrimògens i es van obrir pas a empen­tes, fins i tot enca­rant-se amb alguns dipu­tats d’Unió i del PSC, pre­sents a la sala. Bona part dels assal­tants anava amb el cap rapat i duia ulle­res de sol i ban­de­res amb l’àguila fran­quista i també dels par­tits ultra­dre­tans Falange, Ali­anza Naci­o­nal i Demo­cra­cia Naci­o­nal.

Han pas­sat més de set anys d’aquells fets i, encara avui, cap dels assal­tants ha entrat a la presó. El peri­ple judi­cial no només s’ha con­ver­tit en un para­digma de la len­ti­tud selec­tiva de la justícia espa­nyola. La pri­mera sentència, dic­tada per l’Audiència de Madrid el febrer del 2016, va con­dem­nar els ultres a penes que ana­ven de sis a vuit mesos de presó, però en trac­tar-se de penes infe­ri­ors als dos anys, la van poder esqui­var. El cas va arri­bar al Suprem, que va ele­var les penes a qua­tre anys amb agreu­jant de dis­cri­mi­nació ideològica. Lla­vors, el Cons­ti­tu­ci­o­nal va adme­tre el recurs dels con­dem­nats i ho va para­lit­zar tot el novem­bre del 2017. La sentència va con­si­de­rar vul­ne­rats els seus drets i va orde­nar la redacció d’una nova sentència, sense l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació ideològica. El 23 de juliol pas­sat, el Suprem va redac­tar la sentència defi­ni­tiva i, després s’esban­dir l’agreu­jant de dis­cri­mi­nació ideològica, va rebai­xar con­si­de­ra­ble­ment les penes. Aquesta set­mana, l’Audiència de Madrid ha suspès l’ingrés a presó de deu dels assal­tants men­tre es tra­mi­ten els recur­sos d’empara que han pre­sen­tat al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Aque­lla imatge de l’11 de setem­bre del 2003, doncs, ha pas­sat a con­ver­tir-se en un símbol (un més) de la impu­ni­tat del fei­xisme i de la doble vara de mesu­rar a l’Estat espa­nyol, on els vio­lents assal­ten sense con­seqüències actes pacífics i on uns diri­gents democràtics són reclo­sos a la presó per posar les urnes o dis­sol­dre una con­cen­tració de pro­testa.