LA IMPUNITAT DEL FEIXISME

L’11 de setembre del 2013, un grup de catorze ultres va irrompre al Centre Cultural Blanquerna mentre se celebrava el tradicional acte de la Diada. Mentre bramaven “no ens enganyen, Catalunya és Espanya”, els energúmens van començar a destrossar tot el mobiliari que trobaven al seu pas, inclosa la senyera que presidia la celebració. A més, van llançar gasos lacrimògens i es van obrir pas a empentes, fins i tot encarant-se amb alguns diputats d’Unió i del PSC, presents a la sala. Bona part dels assaltants anava amb el cap rapat i duia ulleres de sol i banderes amb l’àguila franquista i també dels partits ultradretans Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional.

Han passat més de set anys d’aquells fets i, encara avui, cap dels assaltants ha entrat a la presó. El periple judicial no només s’ha convertit en un paradigma de la lentitud selectiva de la justícia espanyola. La primera sentència, dictada per l’Audiència de Madrid el febrer del 2016, va condemnar els ultres a penes que anaven de sis a vuit mesos de presó, però en tractar-se de penes inferiors als dos anys, la van poder esquivar. El cas va arribar al Suprem, que va elevar les penes a quatre anys amb agreujant de discriminació ideològica. Llavors, el Constitucional va admetre el recurs dels condemnats i ho va paralitzar tot el novembre del 2017. La sentència va considerar vulnerats els seus drets i va ordenar la redacció d’una nova sentència, sense l’agreujant de discriminació ideològica. El 23 de juliol passat, el Suprem va redactar la sentència definitiva i, després s’esbandir l’agreujant de discriminació ideològica, va rebaixar considerablement les penes. Aquesta setmana, l’Audiència de Madrid ha suspès l’ingrés a presó de deu dels assaltants mentre es tramiten els recursos d’empara que han presentat al Constitucional. Aquella imatge de l’11 de setembre del 2003, doncs, ha passat a convertir-se en un símbol (un més) de la impunitat del feixisme i de la doble vara de mesurar a l’Estat espanyol, on els violents assalten sense conseqüències actes pacífics i on uns dirigents democràtics són reclosos a la presó per posar les urnes o dissoldre una concentració de protesta.