Opinió

Tribuna republicana

UNIVERSALITZAR LES CURES

La vellesa a Catalunya té rostre de dona tant pel que fa a qui cuida com a qui és cuidada
Catalunya s’ha convertit en un dels laboratoris mundials de la vellesa

Si la sani­tat i l’edu­cació són uni­ver­sals, amb tots els mati­sos que es vul­gui, i és l’estat qui té un paper clau en la seva pro­visió, per què no passa el mateix amb les cures?

Tra­di­ci­o­nal­ment, les dones han estat les encar­re­ga­des de cui­dar la cana­lla i les per­so­nes en situ­ació de dependència, a les llars i sense com­pen­sació econòmica. Es tracta de l’exem­ple para­digmàtic de com els rols de gènere satis­fan les neces­si­tats tant del capi­ta­lisme com dels estats, car ambdós s’estal­vien des­pe­ses –en ter­mes de salari i infra­es­truc­tura– per al man­te­ni­ment, res­pec­ti­va­ment, d’uns cos­sos que no són con­si­de­rats ni aptes per tre­ba­llar ni, segons com, aptes per par­ti­ci­par de la vida pública, ja sigui de manera tem­po­ral o defi­ni­tiva.

Es tracta d’una situ­ació d’injustícia de gènere, classe i, cada cop més, d’ètnia. Les dones raci­a­lit­za­des i de classe baixa són les que assu­mei­xen, sovint amb unes con­di­ci­ons labo­rals precàries, una feina no remu­ne­rada al qual les dones que s’incor­po­ren al mer­cat labo­ral ja no poden dedi­car tant de temps, mal­grat que seguei­xen sent elles les que es redu­ei­xen la jor­nada labo­ral per cui­dar.

A més, és una situ­ació sovint insos­te­ni­ble per a les famílies, que tenen difi­cul­tats per pro­por­ci­o­nar unes con­di­ci­ons dig­nes a les per­so­nes afec­ta­des. D’una banda, la cura reque­reix conei­xe­ments i pràcti­ques no sem­pre a l’abast de tot­hom, com ara moure un cos per can­viar-li els bol­quers o evi­tar que es lla­gui, sense que ni cui­da­dori ni cui­dadi es facin mal. De l’altra, les des­pe­ses en mate­rial i infra­es­truc­tu­res (bol­quers, cadi­res de rodes, llits adap­tats) són cos­to­sos de finançar per a una població cada cop més empo­brida.

La uni­ver­sa­lit­zació de les cures impli­ca­ria que fos l’estat el prin­ci­pal encar­re­gat de pro­por­ci­o­nar-les. Això inclou­ria la pro­visió tant d’infra­es­truc­tu­res ade­qua­des a les neces­si­tats de les per­so­nes en situ­ació de dependència, com de pro­fes­si­o­nals per rea­lit­zar-les. Situar les cures al mateix nivell que l’edu­cació i la sani­tat impli­ca­ria sot­me­tre les actu­als ins­tal·laci­ons, i les que s’habi­li­ta­rien, a uns cri­te­ris més estric­tes que els actu­als: la pandèmia de la covid-19 ha posat de mani­fest l’aban­do­na­ment de les residències per a gent gran per part de l’admi­nis­tració i les empre­ses encar­re­ga­des de ges­ti­o­nar-les. Dar­re­ra­ment, les residències s’havien con­ver­tit en indrets que els fons vol­tors veien com a esce­na­ris d’espe­cu­lació econòmica, a còpia de pre­ca­rit­zar les con­di­ci­ons labo­rals de les tre­ba­lla­do­res i de la reducció de recur­sos per aten­dre-hi la gent gran.

A Cata­lu­nya, l’espe­rança de vida és de 86 anys per a les dones i de 80 per als homes, xifres tan sols igua­la­des pel Japó i Corea del Sud. El nom­bre de cata­la­nis cen­te­na­ris s’ha doblat en els dar­rers deu anys: de 1.105 per­so­nes el 2009, n’hem pas­sat a 2.100 el 2019. El 83% són dones, de manera que la vellesa a Cata­lu­nya té ros­tre de dona tant pel que fa a qui cuida com a qui és cui­dada. Fac­tors de raça i de classe actuen com a bar­rera per acce­dir a una cura digna –a més diners, més faci­li­tats– i com a fac­tor deter­mi­nant per dedi­car-s’hi –la llei d’estran­ge­ria deixa el tre­ball infor­mal domèstic i de cures com una de les poques sor­ties labo­rals per a les dones migrants–. La uni­ver­sa­lit­zació podria ser una manera de regu­la­rit­zar la situ­ació de mol­tes dones migrants, així com de pro­por­ci­o­nar-los un salari i un esta­tus labo­ral que els per­metés mate­ri­a­lit­zar el seu pro­jecte de vida, que pot incloure seguir dedi­cant-se a les cures o no.

En decla­ra­ci­ons a TV3, Albert Esteve Palós, direc­tor del Cen­tre d’Estu­dis Demogràfics de la UAB, deia que Cata­lu­nya s’havia con­ver­tit en un dels labo­ra­to­ris mun­di­als de la vellesa. De la soci­e­tat cata­lana i, sobre­tot, de l’admi­nis­tració, depèn que sigui un exem­ple de com afron­tar la vellesa, així com altres situ­a­ci­ons de dependència, d’una manera que asse­guri el benes­tar tant de les per­so­nes cui­da­des com de les que les cui­den.

Nota: L’autora de l’article opta per fer servir formes amb i per visibilitzar les persones no binàries, que no pertanyen al gènere dona ni home i que han adoptat la forma elli per descriure la seva identitat.
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor