BARALLES DE GALLS

Les negociacions per configurar un pacte de legislatura han passat aquesta setmana a la fase dels gallets: “que si governaràs sol”, “que si et penses que no en soc capaç”, “que no facis trampes al solitari”. Si han de marcar cresta, que en marquin, però que no es facin mal als ulls que perdran la poca vista que tenen. Si ja fóssim al país que volem ser, no seria cap drama que ERC i Junts no s’entenguessin i que l’executiu de Pere Aragonès se sostingués per altres afinitats programàtiques. Però som en un país delmat. Per la crisi econòmica que la pandèmia accentua i per la crisi política, que també repercuteix en l’econòmica. I això, als partits independentistes que tenen al davant una legislatura amb majoria absoluta al Parlament, els obliga doblement, indissolublement, a gestionar el present, la vida quotidiana dels ciutadans, i a mantenir obert el front de conflicte amb l’Estat. Ni poden triar, ni hi poden renunciar, ni ho poden fer en solitari, ni poden amagar el cap sota l’ala. Bé, sí que poden, jugant-se la credibilitat i agafant tots els números per acabar desplomats.