SANG BLAVA PER A LA VACUNA

Cada any, quan acaba la primavera i comença l’estiu, es produeix a la costa atlàntica nord-americana l’arribada a les platges de centenars de milers de crancs ferradura, uns animals marins que semblen sortits del pitjor malson d’un guionista de pel·lícules de ciència-ficció. En realitat, no són crancs, sinó uns éssers primitius emparentats amb les aranyes que volten per la Terra des de fa més de 300 milions d’anys. Han sobreviscut a diverses grans extincions –inclosa la que va matar els dinosaures– canviant molt poc, per la qual cosa se’ls considera fòssils vivents. Un exoesquelet cobreix el seu cos com una cuirassa i tenen una cua acabada en punxa. La closca dura, que pot arribar a fer mig metre, és de color ataronjat i vista des de dalt sembla el casc d’un soldat. A començaments del segle XX, aquests crancs es capturaven sobretot per trinxar-los i fer-ne adob, i també es feien servir com a esquer en la indústria pesquera. El més interessant dels crancs, però, és la seva sang. És rica en coure –en lloc de ferro, com la nostra– i quan entra en contacte amb l’oxigen es torna de color blau. En els anys cinquanta, un científic que estudiava l’espècie va descobrir que aquesta sang blava conté un tipus de cèl·lules que són capaces de reaccionar davant de qualsevol endotoxina –bacteris, fongs o altres microorganismes– que pugui suposar una amenaça. Ara bé, un sistema immune tan fort que n’ha garantit la supervivència durant milions d’anys, ha portat ara el cranc ferradura a una situació de vulnerabilitat. La peculiar sang blava ha estat indispensable durant les últimes dècades per poder fer els tests estàndard que la indústria farmacèutica necessita per garantir la seguretat de qualsevol tractament injectable, pròtesi o implant. Sí, les cèl·lules de la sang dels crancs ferradura són les que garanteixen que les vacunes, els marcapassos i moltes altres peces clau de la medicina humana no estiguin contaminades. Això explica que un litre pugui valdre 15.000 dòlars i que hi hagi tot un negoci al seu voltant. A Europa, des de l’any passat s’ha autoritzat l’ús d’una alternativa sintètica que pot fer la mateixa funció que els components de la sang blava del crac, però als Estats Units encara no s’ha aprovat, malgrat els esforços dels conservacionistes. En qualsevol cas, saber que una gran indústria com la farmacèutica necessita l’existència d’uns éssers prehistòrics per poder vendre els seus productes no deixa de ser xocant. Per desgràcia, sembla que ja hem perdut la capacitat de sorpresa. Si no, com s’explica que havent aconseguit els científics la part més difícil –trobar una vacuna per al coronavirus– no reaccionem al fet que les farmacèutiques n’estiguin fent un negoci –com l’han fet a costa dels crancs– mentre cada dia moren persones que ja podrien estar vacunades?