IMPERIALI CONTRA VOX

La junta de portaveus i la mesa del Parlament han acordat deixar Vox sense senador autonòmic. Ho han fet amb l’aplicació de la variant Imperiali, una fórmula matemàtica que s’utilitza per al repartiment d’escons, com la llei d’Hondt. Amb aquest mètode, el PSC i ERC es queden amb tres senadors, Junts amb dos i Vox i la CUP, que n’obtindrien un amb un altre càlcul, se’n queden sense. L’acord obeeix al pacte antifeixista a què van arribar el PSC, ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem abans de la constitució del Parlament. Cs i el PP se’n van desmarcar. I, tot just començar, el PSC sembla que també.

No sabem si el PSC es venja del lleig que Junts, ERC i la CUP li van fer el maig del 2019, quan van votar en contra de la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic, un veto que feia inviable que fos president del Senat. Tampoc sabem si és sincer quan es defensa dient que s’ha retorçat el reglament. Potser només és una justificació tèbia a les amenaces del partit ultradretà, que ha ja avisat que recorrerà al Tribunal Constitucional. Els socialistes saben prou bé –perquè s’han prestat tant com Cs o el PP a la judicialització– que portar la política als tribunals té conseqüències fatídiques; recordin els recursos que van presentar contra Carme Forcadell i l’antiga mesa.

La pregunta és: de què serveix un pacte contra l’extrema dreta si no és per prendre partit? És a l’hora de la veritat que els partits s’han d’arremangar i comprometre’s. I en política, aquests compromisos comporten incomoditat. Sí, potser és incòmode, però tenir l’extrema dreta al Parlament com a quarta força també és profundament incòmode. La solució no pot ser ignorar-los ni ridiculitzar-los durant tota la legislatura. La solució és fer política. I la política també és posar al davant del mirall les contradiccions del sistema i tensar-lo. Que fàcil va ser contra els independentistes! Ara ve el difícil: jugar-se-la amb decisions que els tribunals poden tombar-te, i córrer el risc que et castiguin. Perquè ja sabíem que l’extrema dreta està incrustada al moll de l’os d’algunes estructures de l’Estat. Ara, però, és en seu parlamentària, a pit descobert, i és on s’ha de notar què està disposat a fer cada partit per combatre-la.