conflictes DEL PASSAT

Recorda velles tensions del passat. La violència ha tornat a sacsejar els carrers d’Irlanda del Nord durant les darreres setmanes i ha fet retrocedir a episodis, que es creien més o menys superats, dels anomenats anys de plom.

Els enfrontaments produïts als carrers de Belfast, la capital, just al davant del Mur de la Pau que separa els barris catòlics (majoritàriament republicans i partidaris d’una única Irlanda) dels protestants (unionistes i favorables a formar part del Regne Unit) són els disturbis més greus des de la signatura de l’acord de pau de l’any 1998 amb què es va posar fi a més de trenta anys de violència. El primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu homòleg irlandès, Micheal Martin, han expressat la seva profunda preocupació per l’escalada de tensió. De fet, un dels punts més delicats de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i que obria més interrogants s’endevinava que seria la carpeta d’Irlanda del Nord. Així ha estat. Aquesta vegada, l’espurna s’ha encès al bàndol unionista. El Protocol d’Irlanda del Nord –el document annex a l’acord de retirada del Regne Unit de la UE– va deixar aquest territori britànic dins l’espai duaner del mercat interior comunitari. Era la manera d’evitar la imposició d’una nova frontera que dividís Irlanda i ressuscités velles tensions. Els probritànics, però, s’han sentit traïts i abandonats per Londres. D’altra banda, la pandèmia no ajuda a calmar els ànims i tampoc el fet que una multitud de persones –entre ells líders polítics del Sinn Féin (Partit Republicà Irlandès i al seu dia braç polític de l’IRA)– es congreguessin el mes de juny passat al funeral de Bob Storey, un dirigent de l’IRA, saltant-se les normes del confinament. El fet que la fiscalia nord-irlandesa hagi decidit no processar cap dels assistents ha acabat d’escalfar els ànims entre els unionistes. Si bé no s’espera que la violència escali al nivell dels anys més durs del conflicte –pel qual es comptabilitzen 3.600 morts– els aldarulls de les darreres setmanes s’interpreten com un pas enrere en el procés de pau i com una evidència que les ferides en la societat nord-irlandesa no van quedar cicatritzades. Els líders polítics de tots els bàndols s’han afanyat a invocar l’acord signat el 1998 i a recordar com ha suposat una època de pau per a tota una generació, sobretot després que se sabés que nens de 12 anys han participat activament en els aldarulls de les darreres setmanes.

El nou escenari que es dibuixa planteja diversos desafiaments. Irlanda del Nord, igual que Escòcia, va votar per quedar-se a la Unió Europea en el referèndum celebrat el 2014, i l’opció per la reunificació de l’illa –una opció que defensa el Sinn Féin quan se celebra el centenari de la partició d’Irlanda– va guanyant adeptes. Dublín i Londres són peces clau per evitar un dolorós retorn el passat.