EL DISCURS DE PAU CASALS

El 24 d’octubre del 1971, Pau Casals va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides en reconeixement a la seva lluita constant en defensa de la pau, la justícia i la llibertat. El músic, amb la veu trencada, va improvisar un discurs d’agraïment al costat del secretari general de l’ONU, U Thant. Es tracta d’una intervenció extremadament breu, però que s’ha convertit en una escena icònica, reproduïda en un munt d’actes públics i visionada constantment a través dels canals virtuals. Casals va començar amb una frase que, en el context d’un país durament reprimit per la dictadura franquista, estalviava qualsevol afegit posterior: “I am a catalan.” El músic, però, va prosseguir i, a través de dos exemples, va saber entrellaçar el reconeixement que rebia per part de l’ONU amb el passat de Catalunya i va recordar que el nostre país havia tingut “el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra”. A banda d’aquesta referència a les corts catalanes, el músic del Vendrell també va reivindicar: “Fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides”, una referència als acords de pau i treva. El discurs va tenir una enorme repercussió, tant per la persona que el va pronunciar com per l’escenari on ho va fer. L’endemà, les portades dels principals diaris nord-americans se’n van fer ressò, i van destacar tant la catalanitat de Casals com la seva aposta per la pau mundial. Ambdues lluites van esdevenir indestriables, i Pau Casals es va convertir, ja des d’abans d’aquell 24 d’octubre del 1971, en el principal ambaixador de la causa catalana.

Avui, cinquanta anys després d’aquell episodi, el país segueix necessitant catalans i catalanes que, en qualsevol escenari i davant de qualsevol oportunitat, es converteixin en ambaixadors de la causa catalana. Avui, cinquanta anys després, ens calen eurodiputats que facin ressonar la seva veu als hemicicles, entrenadors de futbol que llueixin llaços grocs a la solapa i ciutadans anònims que ens ajudin a obrir portes, a establir contactes o a fer sentir la nostra veu en tots els països del món. Ens calen, en definitiva, ciutadans compromesos que ens ajudin a fer avançar, aquí i arreu, la nostra causa, que segueix sent la de la pau, la llibertat i la democràcia.