LES CENDRES D’AL-QAIDA

L’atac a les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre del 2001, ara farà vint anys, va posar contra les cordes no només els Estats Units, sinó també tot occident. Fa pocs dies es complien els deu anys de la mort del líder d’Al-Qaida, Ossama bin Laden, que va idear l’atemptat que va suposar la mort de més de 3.000 persones. L’home més buscat del món durant una dècada havia nascut el 1957 a Jeda (Aràbia Saudita), en una família multimilionària. Era el dissetè dels 52 fills de Muammar Ben Laden, d’origen iemenita, que es va convertir en un magnat de la construcció i va aconseguir amassar una gran fortuna. Ossama va anar a lluitar l’any 1979 amb els mujahidins contra l’exèrcit soviètic a l’Afganistan. Des de llavors, trencant amb la seva família i amb el seu país, es va dedicar a fer créixer una organització que ha sembrat el terror arreu del planeta. Deu anys després de la seva mort, quina és la situació d’Al-Qaida?

És innegable que Ben Laden tenia una gran influència sobre els seus seguidors, que li professaven una enorme admiració. De fet, hi ha milers de combatents entre les diferents filials que té a l’Afganistan, a l’Índia, a Síria, al Iemen, a la zona de l’Àfrica oriental i al Sahel, o les milícies somalis d’Al-Shabab.

Durant la irrupció d’Estat Islàmic –liderada per Abu Bakr al-Baghdadi, abatut el 2019 en una operació dels Estats Units a Síria–, l’organització de Ben Laden va quedar mig arraconada mediàticament davant les atrocitats comeses i el protagonisme (sobretot en la guerra de Síria) que van agafar els de la bandera negra. Estat Islàmic es presentava com la versió 2.0, renovada, i de seguida va aconseguir un gran nombre d’adeptes disposats a lluitar per la seva causa. Estat Islàmic, ara també molt debilitada, va aconseguir eclipsar Al-Qaida, de la qual s’havia escindit.

Ben Laden va caure abatut per un comando d’elit de les forces especials nord-americanes, el 2 de maig del 2011 al Pakistan, per ordre de l’aleshores president, Barack Obama. L’eliminació de l’enemic públic número u dels Estats Units durant deu anys va suposar una victòria per a l’imaginari nord-americà, però va demostrar serioses llacunes en l’estratègia llançada des del 2001. Per exemple, la decisió de començar una guerra a l’Afganistan (la més llarga i la que ha suposat més costos per als nord-americans) perquè s’acusava els talibans de donar refugi a Ben Laden, o la posterior invasió de l’Iraq el 2003. L’operació contra l’ideòleg d’Al-Qaida ha servit per debilitar l’organització de manera evident, però les ferides causades a l’Afganistan, a l’Iraq i en altres països continuen obertes. Els grups terroristes, siguin filials d’Estat Islàmic o d’Al-Qaida, mantenen combatents disposats a actuar encara que sigui des de les cendres. L’amenaça gihadista encara sobreviu.