LA SUSPENSIÓ DE LES PATENTS

Des del primer instant, la lluita contra la covid s’ha convertit en un element de primer ordre en les relacions internacionals. En un món on ja no existeixen lideratges indiscutibles, les principals potències mundials van voler posar a prova la seva eficiència i aconseguir la primera vacuna. No es tractava d’una cursa banal. El primer país que l’aconseguia no només obtenia un avantatge a l’hora de relacionar-se amb la resta del món i d’exercir la seva influència, sinó també un prestigi internacional que abans s’aconseguia només amb la potència militar, però que avui es juga en molts altres terrenys. Va ser d’aquesta manera, i gràcies a les inversions milionàries, que es va aconseguir una vacuna en un temps rècord i que els països es van llançar a comprar-la i repartir-la sense aturador. La comparativa amb altres pandèmies fa feredat. La primera vacuna contra la grip no es va aconseguir fins divuit anys després, mentre que han passat quaranta anys sense que disposem de la de la sida.

La darrera setmana, la lluita s’ha traslladat a un aspecte clau. El govern dels Estats Units ha anunciat, per sorpresa, que dona suport a la suspensió de les patents. La jugada respon, primerament, a un interès intern. Hom albira el perill que representen les baixes quotes de vacunació dels països veïns i la possibilitat que es generin noves variants resistents a les vacunes, i més, tenint en compte que l’administració de Joe Biden ha aconseguit fer avançar la vacunació de la seva població en un temps rècord. Cal recordar, a més, que la capacitat actual de producció de vacunes és del voltant de 3.000 o 4.000 milions de dosis anuals, quan el món en necessita més de 12.000. Amb aquest ritme, doncs, la immunitat de grup a escala global no s’aconseguiria fins d’aquí a quatre anys, amb els perills epidemiològics i els danys humanitaris i econòmics que això comportaria. La jugada també permet al nou govern de Biden recuperar el terreny perdut durant el període aïllacionista de Trump i situar-se al capdavant d’una reivindicació que ja reclamen més de 100 països de l’Organització Mundial del Comerç. El problema de tot plegat és que mentre els Estats Units se situen en una posició privilegiada, la Unió Europea ha quedat novament fora de joc, incapaç de definir el seu paper en el nou estatus mundial.