Opinió

Punts de vista

FEM-NOS FORTS

Dimecres, un Jordi Cuixart enèrgic cloïa l’acte “Fem-nos lliures” d’Òmnium Cultural adreçant-se a la primera línia política que tenia al davant. Poc més d’una hora abans de retornar a la presó, Cuixart els pregava que abandonessin les “dinàmiques de desgast i d’hipertacticisme” i els deia que estava a la seva mà aturar “els insults que no porten enlloc” i “els linxaments entre companys de lluites compartides”. I ens recordava a tots els assistents (que ho hagi de recordar, això...) que l’objectiu de la repressió és “dividir els que lluiten”.

Quanta raó! A més del càstig i de l’escarment, la repressió busca l’aïllament, el recel, la por, la desmobilització i l’enfrontament al bàndol reprimit. És imperatiu, doncs, trencar els objectius de la repressió. Cal fer-hi front amb organització i determinació per teixir ponts i aliances per sobre dels recels, dels errors, dels retrets i de les frustracions. Per agafar el timó de l’espai parlamentari i de govern que, malgrat tot, hem propiciat de nou els votants independentistes i sobiranistes, per reconstruir i reforçar el país socialment, econòmicament i democràticament per al pròxim desbordament democràtic.

Cal fer activisme polític per denunciar la repressió sense oblidar ni menystenir cap front d’acció, des del legislatiu, el judicial i l’internacional fins a la xarxa de solidaritat i de defensa mútua. Perquè la repressió implica, també, silenciar, empobrir i arruïnar. I la solitud: mobilitzar-nos també per acompanyar, per no oblidar, per empatitzar i per comptar amb els que en paguen uns costos tan elevats.

Aquell que difereixi d’això, per a mi, és nociu, tòxic, degradant i empetiteix la causa. No parlo d’un moviment, d’uns partits i d’una ciutadania acrítics, allunyats de la realitat i autocomplaents o autodestructius, sense termes mitjans. Parlo del que creiem que ens és útil com a projecte i del que, contràriament, ens fa descarrilar.

Aquesta darrera setmana he(m) vist i viscut instants i moments de tots els colors; no els vull qualificar aquí. Dels que sumen i dels que resten. Dels que encoratgen i dels que deceben. Hi ha deu dies al davant per veure com acolorim els pròxims mesos de les nostres vides, i de les seves.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor