EL MALSON DE L’1 D’OCTUBRE

L’Audiència de Barcelona ha rebutjat imputar tres responsables policials per les càrregues de l’1-O, concretament el cap dels antidisturbis del Cuerpo Nacional de la Policía, el comissari responsable de la unitat d’informació i el cap de la brigada d’informació de Barcelona. Segons la secció tercera de l’Audiència, no hi ha indicis que els comandaments policials donessis cap ordre concreta d’actuar “amb contundència o amb una violència més gran que la imprescindible”, ni tampoc que es dissenyés un operatiu policial sever i violent. La conclusió d’aquesta interlocutòria, doncs, és ben evident. Ni el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido; ni el secretari d’estat de Seguretat, José Nieto; ni el coordinador de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos; ni el comissari responsable de la unitat d’informació del CNP; ni el cap dels antidisturbis; ni el cap de la brigada d’informació de Barcelona. Ningú va donar ordres de res, i els guàrdies civils van anar als col·legis electorals de forma aleatòria, perquè els agafava de camí o perquè els va fer gràcia el nomenclàtor, qui ho sap; fins i tot en aquells punts de votació on estaven convocats el president de la Generalitat o la presidenta del Parlament. I, quan van ser allà, van començar a actuar com un comitè de milícies àcrates, sense ordres de ningú, només impulsats per la seva ira descontrolada.

La interpretació resulta perfectament versemblant, perquè tots sabem que la Guàrdia Civil, d’ençà que el duc d’Ahumada la va fundar el 1844, no és un institut armat de naturalesa militar, tal com ens imaginàvem, ni tan sols un cos absolutament jerarquitzat, sinó una comuna de milicians descontrolats disposats a destrossar tot allò que representi el civisme o la democràcia, inclosos uns objectes anomenats urnes i uns espais coneguts com a col·legis electorals. Uns milicians que en lloc del Manual bàsic del règim disciplinari de la Guàrdia Civil llegeixen La conquesta del pa, de Piotr Kropotkin, o Pensament i acció revolucionaris, d’Errico Malatesta. De fet, algunes línies més amunt m’he referit a la intervenció de la Guàrdia Civil amb el verb actuar, perquè, tal com van les coses, ben aviat sospitarem que aquell 1 d’octubre va ser un malson que ni tan sols va arribar a existir.