Opinió

Escala de grisos

LA PRÒXIMA CRISI MUNDIAL

La pèrdua accelerada de biodiversitat no ha aconseguit encara el mateix ressò social que l’emergència climàtica

Ara que el ritme de vacu­nació ens dona espe­ran­ces i es van deses­ca­lant les res­tric­ci­ons de la pandèmia, no ens hauríem de dei­xar por­tar per les ganes de girar full amb rapi­desa. Tots volem tor­nar a la nor­ma­li­tat, alguns amb més seny que d’altres, però, sense ànim d’aigua­lir la festa a ningú, pot­ser que comen­cem a pre­o­cu­par-nos de la pro­pera crisi que ens ve a sobre. No parlo de la crisi econòmica –que ja hi era i que es con­ti­nuarà per­pe­tu­ant a menys que can­viem un model que bàsica­ment fun­ci­ona perquè accen­tua les desi­gual­tats soci­als–, sinó de la crisi de bio­di­ver­si­tat. L’emergència climàtica és una amenaça que arri­bats a aquest punt ja coneix tot­hom. És el gran repte d’aquest segle XIX, que ens farà, tant si ens agrada com si no, viure en un món molt dife­rent al que estem acos­tu­mats, amb fenòmens mete­o­rològics extrems, seque­res, incen­dis, inun­da­ci­ons, més faci­li­tat de trans­missió de noves malal­ties... Però de la mateixa manera que la huma­ni­tat està alte­rant el clima del pla­neta –i en part per culpa d’això– també s’està des­truint la seva riquesa biològica des­fo­res­tant, con­ta­mi­nant i degra­dant la terra i el mar. Actu­al­ment, es cal­cula que a tot el món hi ha més d’un milió d’espècies d’ani­mals i plan­tes sota l’amenaça de l’extinció, segons les xifres que dona el panell de científics experts de les Naci­ons Uni­des. Aquesta pèrdua enorme és con­seqüència directa de l’acti­vi­tat humana, que ha mul­ti­pli­cat per mil la velo­ci­tat amb què es pro­dui­ria de manera natu­ral. La des­a­pa­rició de la bio­di­ver­si­tat pot tenir con­seqüències nefas­tes i va molt més enllà dels ani­mals morts en grans incen­dis fores­tals o de la des­a­pa­rició d’espècies com el rino­ce­ront blanc, que s’ha extin­git en l’última dècada. No en fem prou de pro­te­gir fauna sal­vatge o de crear espais natu­rals pro­te­gits. La bio­di­ver­si­tat també són els insec­tes pol·linit­za­dors, que de manera pre­o­cu­pant van a la baixa, un des­cens que posa en perill les colli­tes i la segu­re­tat ali­mentària. La bio­di­ver­si­tat també són els eco­sis­te­mes cos­ta­ners que pro­te­gei­xen el lito­ral de les tem­pes­tes. La bio­di­ver­si­tat també és indis­pen­sa­ble per a uns oce­ans sans que puguin man­te­nir una indústria pes­quera. I la bio­di­ver­si­tat també és la bar­rera per impe­dir que noves malal­ties com la covid puguin sal­tar als humans. Per això cal començar a escol­tar els crits d’alerta de la comu­ni­tat científica. Per desgràcia, la crisi de bio­di­ver­si­tat no ha acon­se­guit encara el mateix ressò social que l’emergència climàtica. Men­tre es pre­pa­ren polítiques per inten­tar miti­gar l’escla­fa­ment del pla­neta –que sem­bla que se cen­tren només a reduir la dependència dels hidro­car­burs–, s’ha d’exi­gir a als governs que la recons­trucció pots­pandèmia tin­gui en compte també el repte de pre­ser­var la riquesa biològica que fa aquest pla­neta habi­ta­ble: és hora de començar a fer les paus amb la natura.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor