UNA DEMOCRÀCIA COM L’ESPANYOLA

Poc després de donar-se a conèixer l’acord entre ERC i Junts per Catalunya, el cap de files del PSC va comparèixer per dir-hi la seva. Salvador Illa, amb la seva vehemència habitual, va parlar del conflicte entre Catalunya i Espanya i va dir que si la taula de diàleg entre els dos governs no s’havia reunit abans havia estat “per culpa del govern de Catalunya”. De fet, tots sabem que el govern espanyol té un interès incontenible per començar a negociar i que és incapaç de trobar excuses. Ni la pandèmia, ni la proximitat d’una convocatòria electoral, ni les contínues crisis i tibantors de l’executiu espanyol, ni la clatellada electoral a la Comunitat de Madrid, res d’això ha incidit en la inoperància de la taula. Només ha estat “per culpa del govern de Catalunya”.

Illa, però, no només ens ha aclarit els motius de la inoperància de la taula, sinó que també se l’ha carregat abans de començar. De fet, des del mateix moment que es va proposar, tots sabíem que la taula acabaria en un no res. I això no obstant, calia proposar-la i calia apostar-hi, perquè sempre cal dialogar, encara que qui tinguis al davant s’assembli més a un speaker corner dels que hi ha instal·lats a Hyde Park que no pas a un veritable negociador, disposat a no establir límits i a arribar a acords. El problema no és només la dificultat de trobar un moment idoni per asseure’s. No, aquest no és el problema. El veritable escull és que cap dirigent ni cap partit espanyol pot assumir un diàleg obert sobre l’autodeterminació. Ho va reconèixer el mateix Illa, que va deixar anar que el problema és que “es generin expectatives que no són viables en una democràcia com l’espanyola”. Hi ha, tots ho sabem, diferents nivells de democràcia. I l’espanyola, que és la que ens ha tocat, no està per donar la veu a la ciutadania, ja sigui per preguntar-li si cal seguir mantenint una monarquia corrupta o per si volem formar part del mateix estat. Les dues coses són possibles en altres parts del món i haurien de ser-ho en qualsevol democràcia plena, però no ho són “en una democràcia com l’espanyola”.