PROBLEMA DE CONVIVÈNCIA

Quan el que te les ha fotut del dret i del revés et diu que t’ofereix “la mà estesa”, ja et pots donar per avisat que es tracta d’una amenaça mal dissimulada per donar-te unes quantes plantofades més tan aviat com pugui, o que espera de tu una genuflexió servil perquè li besis submisament els artells, o una cosa rere l’altra. Així que quan ho diu la vicepresidenta i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, per fer-nos saber que està disposada a activar la taula bilateral de diàleg, ja podem entendre sobradament que no la convocaran pas perquè Catalunya plantegi cap reivindicació, sinó perquè acati culpes i càstigs per haver intentat trencar un vincle indissoluble. I quan la ministra afegeix que ha de servir “per resoldre de manera definitiva el conflicte de convivència a Catalunya” no serà per afrontar el litigi que tenim de veritat pel domini abusiu d’Espanya, sinó per ofegar la veu dels que reclamen alliberar-se’n. Però ara es veu que tenim dos anys per comprovar que el tren és en via morta.