PROBLEMA DE CONVIVÈNCIA

Quan el que te les ha fotut del dret i del revés et diu que t’ofe­reix “la mà estesa”, ja et pots donar per avi­sat que es tracta d’una amenaça mal dis­si­mu­lada per donar-te unes quan­tes plan­to­fa­des més tan aviat com pugui, o que espera de tu una genu­flexió ser­vil perquè li besis sub­mi­sa­ment els artells, o una cosa rere l’altra. Així que quan ho diu la vice­pre­si­denta i por­ta­veu del govern espa­nyol, María Jesús Mon­tero, per fer-nos saber que està dis­po­sada a acti­var la taula bila­te­ral de diàleg, ja podem enten­dre sobra­da­ment que no la con­vo­ca­ran pas perquè Cata­lu­nya plan­tegi cap rei­vin­di­cació, sinó perquè acati cul­pes i càstigs per haver inten­tat tren­car un vin­cle indis­so­lu­ble. I quan la minis­tra afe­geix que ha de ser­vir “per resol­dre de manera defi­ni­tiva el con­flicte de con­vivència a Cata­lu­nya” no serà per afron­tar el litigi que tenim de veri­tat pel domini abu­siu d’Espa­nya, sinó per ofe­gar la veu dels que recla­men alli­be­rar-se’n. Però ara es veu que tenim dos anys per com­pro­var que el tren és en via morta.