APRENDRE DEL MÓN

Si per alguna cosa s’està caracteritzant aquest any 2021, a més de la pandèmia, que ho aclapara tot, és per l’augment de la tensió en diversos llocs del planeta.

Moltes vegades em plantejo com hauria estat si m’hagués tocat ser al capdavant de la Internacional de Joves Socialistes en aquestes circumstàncies. Quan hi vaig ser, entre el 2010 i el 2014, vaig poder treballar gairebé a tot arreu del planeta. Ara dubto molt que els companys que han continuat amb la nostra tasca puguin trepitjar molts d’aquells llocs, i si ho poden fer, segur que la situació no és del tot segura per a ells.

Crida l’atenció com tot ha esclatat de sobte i com estem vivint alhora processos determinants en llocs tan llunyans però que, al mateix temps, comparteixen tant. El dret d’autodeterminació dels pobles està sent, sens dubte, un dels punts fonamentals de l’agenda internacional. Des d’Àsia van arribar les protestes en defensa de les llibertats i la participació ciutadana. A Palestina estem veient una de les majors escalades de violència contra el poble del territori de Gaza. El Marroc i el Sàhara Occidental estan en guerra, tot i que aquí no ens ho expliquin. A Colòmbia, els carrers cremen per les protestes ciutadanes que, en gran part, tenen molt a veure amb la falta de respecte als pobles indígenes. Xile està vivint el seu procés constituent mostrant al món com es poden canviar les coses. Escòcia està a punt de tornar a votar sobre la seva independència. Catalunya, per fi, camina amb un govern independentista cap a l’exercici democràtic d’assolir una república independent. Són algunes de les mostres que evidencien que els problemes que no s’han solucionat en les últimes dècades necessiten ser resolts amb urgència. Pobles que, en definitiva, el que exigeixen als seus governants és el dret a expressar-se, a organitzar-se i que, en alguns casos, estan sent reprimits amb una brutalitat inhumana.

Què ens queda si no podem defensar allò que considerem just per la via democràtica i pacífica? Sumem la nostra energia en els processos de lluita enfocats sempre cap a la protecció dels drets humans. Intentem que la sang tan injustament vessada ens ensenyi les claus per ser millors. Que, al final, d’això es tracta quan creiem que un món millor és possible, tot i que sembli que ens quedi lluny.